*(article pel Capgros.com)
No afluixa la tensió existent a “Madrid”. Reprès el període de sessions al Congrés dels Diputats continua el fort enfrontament polític del PP contra el Govern i el PSOE en general, i en menor mesura contra els altres grups polítics, notablement amb ERC, fet que també queda reflectit als mitjans de comunicació.
La culminació (ja era hora!!) del debat sobre l’Estatut de Catalunya i la seva incertesa fins el final (en el moment d’escriure aquestes ratlles) està crispant enormement l’ambient. “Espanya és trenca. Canvi de règim. En Carod s’imposa. El tripartit ja és un triumvirat". Tothom pregunta i opina com acabarà el culebrot i què passarà desprès.
Però també la continuada marxa mirant tota l’estona el retrovisor, tant el Govern com la oposició. La setmana passada va ser amb motiu de l’accident amb morts a l’Afganistan. Cinc hores llargues per parlar del tema que van portar, com no, a la guerra d’Iraq, a l’actitud del anterior Cap de Govern, a les posicions dels socis preferents de l’actual Govern... "Mentiders, intoxicadors, manipuladors,...", i tota mena d’improperis en la línia del “...i tu més”. La tensió a la tanca de Ceuta i Melilla no ajuda tampoc, ja que la política d’immigració dels Govern actual i del anterior son usats com a armes en una “guerra civil” a l’interior de la fortalesa europea.
Aquesta setmana semblava que començava bé. Sorprenentment varies preses en consideració de projectes de llei ho van ser per unanimitat. Potser perquè les presentaven els grups petits, potser perquè els grups grans van transaccionar o transigir, però el marcador de les votacions era tot verd (afirmatiu). Podria haver més votacions així, especialment en temes menys rellevants, però malauradament van ser excepció. La sessió de control al Govern del dimecres va tornar a ser agre, amb durs atacs al Ministre Moratinos. I el dijous, el debat del projecte de Llei de “tropa i marineria” va tornar a portar l’espiral del retret, amb “bronca” inclosa entre el Ministre Bono (...soldados de Esgpaña) i el President Marín per compte d’un tema col·lateral (?) que va sortir: l’Estatut de Catalunya!!, altre cop, amb els del PP fent el “caldo gros” a ERC.
Sort que en acabar el Ple, a la Comissió de Medi Ambient vam discutir sobre les causes de “...la disminución de la población de la perdiz roja en nuestro país...” de la mà del PP, i de “...la paralización de la construcción de aparcamientos... en la playa del Pinar de Castellón” de la mà d’ERC. Ara, una diputada gallega del PP, amb èmfasi i convenciment, proposa la creació d’un centre d’alerta de “tsunamis” a la costa atlàntica. Una mica surrealista.
Me’n vaig a la subcomissió de descolonització. Perdó! A la subcomissió de deslocalització.
Madrid, 29 de setembre.
No afluixa la tensió existent a “Madrid”. Reprès el període de sessions al Congrés dels Diputats continua el fort enfrontament polític del PP contra el Govern i el PSOE en general, i en menor mesura contra els altres grups polítics, notablement amb ERC, fet que també queda reflectit als mitjans de comunicació.
La culminació (ja era hora!!) del debat sobre l’Estatut de Catalunya i la seva incertesa fins el final (en el moment d’escriure aquestes ratlles) està crispant enormement l’ambient. “Espanya és trenca. Canvi de règim. En Carod s’imposa. El tripartit ja és un triumvirat". Tothom pregunta i opina com acabarà el culebrot i què passarà desprès.
Però també la continuada marxa mirant tota l’estona el retrovisor, tant el Govern com la oposició. La setmana passada va ser amb motiu de l’accident amb morts a l’Afganistan. Cinc hores llargues per parlar del tema que van portar, com no, a la guerra d’Iraq, a l’actitud del anterior Cap de Govern, a les posicions dels socis preferents de l’actual Govern... "Mentiders, intoxicadors, manipuladors,...", i tota mena d’improperis en la línia del “...i tu més”. La tensió a la tanca de Ceuta i Melilla no ajuda tampoc, ja que la política d’immigració dels Govern actual i del anterior son usats com a armes en una “guerra civil” a l’interior de la fortalesa europea.
Aquesta setmana semblava que començava bé. Sorprenentment varies preses en consideració de projectes de llei ho van ser per unanimitat. Potser perquè les presentaven els grups petits, potser perquè els grups grans van transaccionar o transigir, però el marcador de les votacions era tot verd (afirmatiu). Podria haver més votacions així, especialment en temes menys rellevants, però malauradament van ser excepció. La sessió de control al Govern del dimecres va tornar a ser agre, amb durs atacs al Ministre Moratinos. I el dijous, el debat del projecte de Llei de “tropa i marineria” va tornar a portar l’espiral del retret, amb “bronca” inclosa entre el Ministre Bono (...soldados de Esgpaña) i el President Marín per compte d’un tema col·lateral (?) que va sortir: l’Estatut de Catalunya!!, altre cop, amb els del PP fent el “caldo gros” a ERC.
Sort que en acabar el Ple, a la Comissió de Medi Ambient vam discutir sobre les causes de “...la disminución de la población de la perdiz roja en nuestro país...” de la mà del PP, i de “...la paralización de la construcción de aparcamientos... en la playa del Pinar de Castellón” de la mà d’ERC. Ara, una diputada gallega del PP, amb èmfasi i convenciment, proposa la creació d’un centre d’alerta de “tsunamis” a la costa atlàntica. Una mica surrealista.
Me’n vaig a la subcomissió de descolonització. Perdó! A la subcomissió de deslocalització.
Madrid, 29 de setembre.
6 comentaris:
Preparat?
He llegit la seva resposta al Capgròs. Gràcies.
Aprofito per reclamar-li...novament ( ho vaig fer en aquest bloc amb motiu d' un post en relació a l' Estatut ) il.lusió.
El realisme o pragmatisme ja no li demano, perquè poder ni sobra.
Res més ...ara li comença la feina ( en aquest tema de l' Estatut ) de debó.
Bona setmana !
Benvolgut Joaquim T.:
Tota la vida m’han acusat de falta d’ambició, i jo fins hi tot ho he justificat. Crec més en el treball tenaç i continuat, i està a la vista dels mataronins/nes la meva concepció del món i l’acció política. Mai he estat de flamarades i he escrit fa poc en aquest blog que “per construir un bell somni el primer que cal és estar despert…” A vegades els que somien, somien “truites”.
Publica un comentari a l'entrada