23 de febrer, 2011

Es veu que tinc el do de l’ubiqüitat.

S’alça la primera bandera de cara al Congrés anunciat del Partit per la tardor que ve. Nou Cicle, dinamitzat per l’Obiols i la seva gent, presenten en un acte públic un primer manifest: Per un nou cicle del socialisme i de les esquerres de Catalunya. Primer, perquè és el primer que es presenta, però primer, perquè, suposo, està destinat a ser un punt d’arrencada més que d’arribada. Suposo.

Me l’he baixar i n’he fet una primera lectura. Caldrà aprofundir-la. En general no m’ha semblat malament, llevat -a primer cop d’ull- del tema del grup parlamentari propi a Madrid. Ja ho he explicat. Crec que aquest tema és un moviment estratègic que de sols pot culminar, si cal, de forma positiva pels socialistes, d’aquí i d’allà, desprès de moltes aproximacions tàctiques que –en la meva opinió- fa temps que no es fan.

La sorpresa de la meva ubiqüitat. Un company dels serveis de premsa del GPS entra al meu despatx per dir-me que m’ha vist ressenyat com assistent a l’acte del Nou Cicle.
–“A on?”, li dic.
–“Sí, a Barcelona, ahir al vespre”,
-“Però, si ahir al vespre estava votant a l’hemicicle del Congrés dels Diputats!”
Es tracta d’un d’aquests mitjans que adapten la realitat als seus desitjos i als seus interessos. No és informació sinó manipulació. Els deu venir bé fer-me sortir per utilitzar-me. No, no hi era. Segurament si hagués estat a casa m’hi hagués acostat a l’acte, tinc interès en el debat, però, impossible, estava a 600 km de distància. Manipulació de la notícia. Instrumentalització d’una forçada imatge.

Aquest és el drama del debat polític avui i aquí. Els mitjans, molts mitjans, sols estan per fer “merder”, i així fan bullir l’olla, la seva olla podrida. Així ens va. Rebaixem el seu paper. Ni cas. Oblidem-los. Cal bastir, però, els nostres medis per arribar a la gent. No els nostres propis mitjans, sinó els nostres propis medis, amb una barreja de formes antigues i de les més actuals. Possibilitats n’hi ha. Aquest també és un punt de la renovació que cal en la pràctica política, de renovació profunda.

Madrid, 23 de febrer.

1 comentari:

Julia ha dit...

Crec que el millor medi per convèncer a la gent de que els "medis" són mediocres i només estan per l'escandol que ven com els paparazzis, és donar exemple de valentia, coherència i compromís. Potser si tots fossim capaços de fer-ho sempre, com crec que ho fas tu, en lloc d'anar trepitjan "a tientas" per por a perdre vots (que finalment es perden de totes maneres), la gent tindria més clar que no és veritat que tots els politics som iguals, que encara hi han una clara diferència entre els uns i els altres. Els medis... ja se sap, estem en crisi, es ven poc i cal fer molt de soroll per guanyar-se audiència. I si els nostres polítics, en lloc de combatre clarament tota la escombreria que aquests medis llençan sobre els pobles, hi col.laboren anant a la Noria perque és allà a on va la gent... que vols? Un dia diran que t'han vist aqui i altre dia diran que t'han vist allà. Si els que creiem que la cultura és imprescindible per alliberar als pobles fem el joc a la anticultura...