Fent camí.

Inexorablement la vida va fent el seu camí. Anem cobrint etapes. Se’n acaben i tanquen unes. Se’n obren i comencen d’altres. Amb sort, agraïm-ho a qui sigui, en anirem fent de noves. Gaudim dels records dels paratges ja recorreguts. Ens il·lusionem amb les perspectives que s’entreveuen endavant.

Fem plans i projectes amb la temença de si tindrem algun contratemps per assolir una nova meta. Les probabilitats d’algun ensurt augmenten, malgrat que ara per ara no se’n manifesti cap de preocupant. Algunes noses hi ha, les pròpies del temps i el camí recorregut. És el temps dels madurs. El temps de viure en plenitud i sense neguits tot allò que som, tot allò que hem arribat a ser.

Endavant. Som-hi. Contents i convençuts. Per la vida. Alegria.

Per l’estiu serem avis.

Madrid, 7 de febrer.