Havia quedat a dinar, per feina, al Senat. Faig el trajecte a peu sempre que puc. No és gaire lluny tot xino xano. Pujar per la Carrera de San Jerónimo fins a la Porta del Sol i allà, per Arenal fins a la plaça de l’Opera i al darrere del Teatre Real cap a la plaça de la Marina espanyola on hi ha el Senat.
Tot l’any el paisatge és ben viu, però ara que el sol ja llueix alt més encara. La primavera és molt maca a Madrid. Els primers guiris de la temporada, ramats d’escolars de visita, passavolants forasters, obligats vilatans en trànsit, els anunciadors de les botigues de compra d’or, les figures humanes amb l’inevitable torero fent-se una foto amb un turista, els grups musicals, sorprenent!, de mariachis a zíngars, de bandes de jazz o solistes clàssics. Avui hi havia a Arenal un quartet que tocava les Quatre Estacions de Vivaldi. M’he ficat la mà a la butxaca de l’infern i els he deixat unes monedes. Botigues de tota mena. Terrasses de bars, restaurants castissos. Al voltant del Teatre Real, ara hi fan Salomé de Richard Strauss, una botiga de música. Les obres de la Plaça de l’Opera interminables, sempre he vist des que sóc a Madrid aquesta plaça potes enlaire. Recorregut ideal per fer el tafaner.
Cal aixecar el cap i mirar amunt al edificis d’estils variats, el bancaris de la plaça Canalejas, els comercials de Preciados, l’ església de San Ginés, el monastir de l’Encarnació que algú em va dir que se’l queda la Cambra (dita) Alta pels seus serveis. Els Austries menors assentats ja a Madrid com a capital. No gens lluny, en una cantonada a tocar, el convent de les Descalzas Reales, que val la pena visitar, el segle XVI pur darrera d’un Corte Inglés.
És conegut entre els parlamentaris que al restaurant del Senat es menja millor que en el del Congrés. Està ple. Han just acabat el seu Ple i saludo a antigues diputades, ara senadores, als companys i companyes del partit, que no de grup parlamentari, de l’Entesa (en Batlle ja està refet, ho celebro) que dinen plegats, a vells coneguts de les jornades ciclistes que aquest any no faré i que no sé pas si faran, no convindria tal com està el pati. Dinar lleuger amb en Juan Luis tot repassant temes de la Comissió Mixta.
A la sortida fa calor. Ja ho varem notar a l’arribar dilluns tot baixant del taxi. Devem rondar els 30 graus. La setmana passada encara vaig fer anar la calefacció i ara les noies, i les no tant noies, ja van ensenyant el que poden i el que no poden o no deurien. Patirem aquest estiu. Sí, com els anteriors i els que vindran. Torno per la plaça de Santo Domingo on hi ha una sucursal de la Caixa Laietana (per quant temps?). Abans d’arribar al despatx em topo amb uns bons amics de Mataró, murcians ells com tants, que passen uns dies aquí. Davant de casa, les obres de remodelació del carrer amb aparcament a sota se’ns fan llargues als veïns. Com arreu, a veure si acaben aviat.
Madrid, 28 d’abril.
Tot l’any el paisatge és ben viu, però ara que el sol ja llueix alt més encara. La primavera és molt maca a Madrid. Els primers guiris de la temporada, ramats d’escolars de visita, passavolants forasters, obligats vilatans en trànsit, els anunciadors de les botigues de compra d’or, les figures humanes amb l’inevitable torero fent-se una foto amb un turista, els grups musicals, sorprenent!, de mariachis a zíngars, de bandes de jazz o solistes clàssics. Avui hi havia a Arenal un quartet que tocava les Quatre Estacions de Vivaldi. M’he ficat la mà a la butxaca de l’infern i els he deixat unes monedes. Botigues de tota mena. Terrasses de bars, restaurants castissos. Al voltant del Teatre Real, ara hi fan Salomé de Richard Strauss, una botiga de música. Les obres de la Plaça de l’Opera interminables, sempre he vist des que sóc a Madrid aquesta plaça potes enlaire. Recorregut ideal per fer el tafaner.
Cal aixecar el cap i mirar amunt al edificis d’estils variats, el bancaris de la plaça Canalejas, els comercials de Preciados, l’ església de San Ginés, el monastir de l’Encarnació que algú em va dir que se’l queda la Cambra (dita) Alta pels seus serveis. Els Austries menors assentats ja a Madrid com a capital. No gens lluny, en una cantonada a tocar, el convent de les Descalzas Reales, que val la pena visitar, el segle XVI pur darrera d’un Corte Inglés.
És conegut entre els parlamentaris que al restaurant del Senat es menja millor que en el del Congrés. Està ple. Han just acabat el seu Ple i saludo a antigues diputades, ara senadores, als companys i companyes del partit, que no de grup parlamentari, de l’Entesa (en Batlle ja està refet, ho celebro) que dinen plegats, a vells coneguts de les jornades ciclistes que aquest any no faré i que no sé pas si faran, no convindria tal com està el pati. Dinar lleuger amb en Juan Luis tot repassant temes de la Comissió Mixta.
A la sortida fa calor. Ja ho varem notar a l’arribar dilluns tot baixant del taxi. Devem rondar els 30 graus. La setmana passada encara vaig fer anar la calefacció i ara les noies, i les no tant noies, ja van ensenyant el que poden i el que no poden o no deurien. Patirem aquest estiu. Sí, com els anteriors i els que vindran. Torno per la plaça de Santo Domingo on hi ha una sucursal de la Caixa Laietana (per quant temps?). Abans d’arribar al despatx em topo amb uns bons amics de Mataró, murcians ells com tants, que passen uns dies aquí. Davant de casa, les obres de remodelació del carrer amb aparcament a sota se’ns fan llargues als veïns. Com arreu, a veure si acaben aviat.
Madrid, 28 d’abril.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada