A mi no em sembla gens arriscat afirmar que en el dia d’avui, a casa nostra, no hi ha gaire correlació entre la pràctica religiosa i algunes de les seves manifestacions més tradicionals. La societat cada vegada està més secularitzada. La religió en tant que institució cada cop té menys influencia, malgrat que faci desesperats intents per mantenir-la. Queden molt lluny els temps en que la religió era omnipresent en la vida quotidiana. No cal dir en el nacional catolicisme. Avui en dia, des de pocs capellans i poques misses, a pocs fidels i recepció de sagraments. Menys ramats i pocs pastors.
Però arriba la Setmana Santa i tot s’omple de processons, desfilades, passos, misteris, confraries i confrares, ciris, bandes i tambors. A Andalusia és ben patent, encara que en d’altres indrets –potser amb no tanta exuberància- Déu (mai tant ben dit) n'hi do. Des del Diumenge de Rams a la Pasqua, cada dia, millor dit, cada nit, s’obren les esglésies per iniciar pels carrers cèntrics corrues de confraries, més o menys contingudes, acompanyant passos i misteris.
Però arriba la Setmana Santa i tot s’omple de processons, desfilades, passos, misteris, confraries i confrares, ciris, bandes i tambors. A Andalusia és ben patent, encara que en d’altres indrets –potser amb no tanta exuberància- Déu (mai tant ben dit) n'hi do. Des del Diumenge de Rams a la Pasqua, cada dia, millor dit, cada nit, s’obren les esglésies per iniciar pels carrers cèntrics corrues de confraries, més o menys contingudes, acompanyant passos i misteris.
La ciutadania respon. Respon generalment com a espectador. Sí, es veuen alguns fidels respectuosos i concentrats al pas de Cristos i Verges, però per la majoria és un espectacle més que s’ofereix al carrer corresponent a aquesta època de l’any.No sé quin recorregut té en el temps la manca de correlació d’aquests actes amb el seu origen. Potser el que passa és que jo no ho entenc, ja que els conceptes que vaig adquirir de petit ja no són vigents. Veig cada cop més –allà on hi ha més base sociològica per sustentar-ho- un increment de l’escenografia que es mostra: vestits, música, trons, figures, evolucions i “moments”. Ah!, i en un Estat aconfessional, declaracions d’interès públic, recolzament institucional i reclam turístic.
En cas que certament sí que hi hagi correlació, el tema deu anar llavors per altres viaranys respecte al fons de la qüestió. Però aquest és un tema que no entra en les meves preocupacions, encara que sembla que en la història del cristianisme ja s’ha donat en altres èpoques.
Madrid, 6 d’abril.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada