Les sessions parlamentàries dels dimarts a la tarda es van degradant. En elles es tracta de debatre: 1. Prendre en consideració Proposicions de llei, que si s’aproven s’hauran de tramitar, 2. Proposicions no de llei, que són propostes de resolució sense valor normatiu i, 3. Mocions conseqüència d’interpel·lació que són semblants a les proposicions no de llei.
Es tracta, doncs, de fer debat polític que moltes vegades té molt poca repercussió en feina normativa posterior, però que serveix per mesurar el pols polític de la Cambra.
La situació política actual, caracteritzada per què el Govern no té la majoria absoluta de la composició de la Cambra i per la inexistència de pactes estables que assegurin la governabilitat, junt amb la situació econòmica de crisi, provoca que aquestes sessions s’estiguin convertint en una “guerra de guerrilles”. Cops de mà, sorpreses, moviments tàctics, aliances conjunturals i/o contra natura, que sols provoquen desgast al Govern sense presentar cap alternativa sòlida en una batalla frontal i oberta que permeti capgirar l’actuació del executiu.
Aquesta setmana, en mig de les turbulències financeres internacionals de les que no escapem, el GPS, i consegüentment el Govern, ha perdut tres votacions que anaven sobre dos temes d’actualitat: Baixar ingressos pressupostaris i incrementar despeses en forma d’ajuts concrets.
Els diputats del BNG (en són 2), apuntats al Grup Mixt, proposen en una Proposició de Llei que totes les activitats de la cadena alimentària tributin al tipus súper reduït de l’IVA del 4%. Ara, alguns aliments de primera necessitat ja estan en aquest tipus de tributació, i la proposta d’aquests gallecs era que s’estengués a tot. Van esgrimir les seves raons: la discriminació que representava per certs sectors alimentaris, fent incidència en la carn i el peix, la seva visió contraria als impostos indirectes, la necessitat d’ajudar a les qüestions bàsiques de les famílies, l’ajut que representaria pels productors,... Evidentment, la seva pretensió és exagerada per moltes raons també: la diferència de consideració dels diferents productes, l’existència del propi tipus súper reduït que sols hi és en pocs països, les necessitats actuals de finançament pressupostari,... Però, clar, qui no s’apunta (irresponsablement, sense responsabilitat) a una proposta de rebaixa fiscal? El portaveu del PP va fer una intervenció sinuosa conscient del terreny relliscós on estava, però els va poder més les ganes de derrotar al Govern i demostrar la seva fragilitat. A l’hora de la votació, el GPS ens varem quedar sols mantenint la coherència que demana la situació actual i varem perdre. Veurem com anirà la tramitació concreta i en què es quedarà finalment aquesta proposta.
D’altra banda, en el tràmit de les Proposicions no de Llei, el PP va presentar-ne una proposant la pròrroga dels ajuts a la compra de vehicles i CiU, una de semblant, sobre augment a la dotació d’aquests mateixos ajuts. De raons per defensar-ho també en varen donar, principalment la d’estimular la demanda tal com s’ha posat de manifest en la inflexió positiva que han experimentat les vendes de vehicles en els darrers mesos. Clar que aquesta voluntat xoca amb la preocupant situació de la despesa pública que es demana rebaixar amb insistència de cara a que no continuï augmentant el dèficit públic. També aquestes pretensions són fàcils d’assumir des de la irresponsabilitat i la frivolitat en que fem el debat polític. Mentre a fora rugien els mercats financers demanant mesures d’ajust, aquí se’ls escolten segons conveniència. A l’hora de la votació, aquesta vegada el GPS no es va quedar sol, però l’absència d’alguns ministres va comportar perdre-la amb gran satisfacció de la bancada del PP que irresponsablement va aplaudir exultant.
Al matí, en la mateixa línia, els alcaldes populars es varen concentrar al patí del Congrés per demanar més recursos del Estat. Però, que no volen entendre la situació, o precisament per això?
Veurem que en diran els “mercats”. Fermesa del Govern, intentant mantenir els ingressos i controlar la despesa, debilitat parlamentària que aconsegueix proposar (no imposar, encara) el contrari. Mal missatge, i no sols a l’exterior, sinó també als propis ciutadans/es que veuen com se’ls pot donar alegres missatges divergents del convenient per forces polítiques contradictòries en un moment en el que semblaria més necessari que mai claredat i fermesa. Així anem degradant la política. Tot tacticisme, massa vegades estèril, i de cap volada. Suposo que a alguns ja els va bé. Crec que ens hauríem de plantar, ser més enèrgics, amb els aliats que poguéssim aconseguir si això fos possible, i assumint el risc de les conseqüències d’una política valenta a cara descoberta. Crec que la ciutadania ho entendria i ho valoraria positivament.
Es tracta, doncs, de fer debat polític que moltes vegades té molt poca repercussió en feina normativa posterior, però que serveix per mesurar el pols polític de la Cambra.
La situació política actual, caracteritzada per què el Govern no té la majoria absoluta de la composició de la Cambra i per la inexistència de pactes estables que assegurin la governabilitat, junt amb la situació econòmica de crisi, provoca que aquestes sessions s’estiguin convertint en una “guerra de guerrilles”. Cops de mà, sorpreses, moviments tàctics, aliances conjunturals i/o contra natura, que sols provoquen desgast al Govern sense presentar cap alternativa sòlida en una batalla frontal i oberta que permeti capgirar l’actuació del executiu.
Aquesta setmana, en mig de les turbulències financeres internacionals de les que no escapem, el GPS, i consegüentment el Govern, ha perdut tres votacions que anaven sobre dos temes d’actualitat: Baixar ingressos pressupostaris i incrementar despeses en forma d’ajuts concrets.
Els diputats del BNG (en són 2), apuntats al Grup Mixt, proposen en una Proposició de Llei que totes les activitats de la cadena alimentària tributin al tipus súper reduït de l’IVA del 4%. Ara, alguns aliments de primera necessitat ja estan en aquest tipus de tributació, i la proposta d’aquests gallecs era que s’estengués a tot. Van esgrimir les seves raons: la discriminació que representava per certs sectors alimentaris, fent incidència en la carn i el peix, la seva visió contraria als impostos indirectes, la necessitat d’ajudar a les qüestions bàsiques de les famílies, l’ajut que representaria pels productors,... Evidentment, la seva pretensió és exagerada per moltes raons també: la diferència de consideració dels diferents productes, l’existència del propi tipus súper reduït que sols hi és en pocs països, les necessitats actuals de finançament pressupostari,... Però, clar, qui no s’apunta (irresponsablement, sense responsabilitat) a una proposta de rebaixa fiscal? El portaveu del PP va fer una intervenció sinuosa conscient del terreny relliscós on estava, però els va poder més les ganes de derrotar al Govern i demostrar la seva fragilitat. A l’hora de la votació, el GPS ens varem quedar sols mantenint la coherència que demana la situació actual i varem perdre. Veurem com anirà la tramitació concreta i en què es quedarà finalment aquesta proposta.
D’altra banda, en el tràmit de les Proposicions no de Llei, el PP va presentar-ne una proposant la pròrroga dels ajuts a la compra de vehicles i CiU, una de semblant, sobre augment a la dotació d’aquests mateixos ajuts. De raons per defensar-ho també en varen donar, principalment la d’estimular la demanda tal com s’ha posat de manifest en la inflexió positiva que han experimentat les vendes de vehicles en els darrers mesos. Clar que aquesta voluntat xoca amb la preocupant situació de la despesa pública que es demana rebaixar amb insistència de cara a que no continuï augmentant el dèficit públic. També aquestes pretensions són fàcils d’assumir des de la irresponsabilitat i la frivolitat en que fem el debat polític. Mentre a fora rugien els mercats financers demanant mesures d’ajust, aquí se’ls escolten segons conveniència. A l’hora de la votació, aquesta vegada el GPS no es va quedar sol, però l’absència d’alguns ministres va comportar perdre-la amb gran satisfacció de la bancada del PP que irresponsablement va aplaudir exultant.
Al matí, en la mateixa línia, els alcaldes populars es varen concentrar al patí del Congrés per demanar més recursos del Estat. Però, que no volen entendre la situació, o precisament per això?
Veurem que en diran els “mercats”. Fermesa del Govern, intentant mantenir els ingressos i controlar la despesa, debilitat parlamentària que aconsegueix proposar (no imposar, encara) el contrari. Mal missatge, i no sols a l’exterior, sinó també als propis ciutadans/es que veuen com se’ls pot donar alegres missatges divergents del convenient per forces polítiques contradictòries en un moment en el que semblaria més necessari que mai claredat i fermesa. Així anem degradant la política. Tot tacticisme, massa vegades estèril, i de cap volada. Suposo que a alguns ja els va bé. Crec que ens hauríem de plantar, ser més enèrgics, amb els aliats que poguéssim aconseguir si això fos possible, i assumint el risc de les conseqüències d’una política valenta a cara descoberta. Crec que la ciutadania ho entendria i ho valoraria positivament.
Madrid, 28 d'abril.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada