Eyjafjallajökull.

No és que la Mare Terra estigui enfadada amb aquestes minúcies que pul·lulen, en els temps d’ara esbojarradament, per la seva superfície, no. La naturalesa va fent el seu curs independent del què fem els humans encara que ara li fem pessigolles.

El nostre problema és que darrerament ens estem oblidat d’això i ens pensem que som, pobrets, els amos del món i que podem fer el que ens vingui de gust sense tenir present que encara estem força limitats.

La ciència va descobrint noves coses i cada vegada més de pressa, però d’aquí a ser els reis de l’Univers encara ens en falta un bon tros.

Els terrícoles de la cultura del caixer automàtic s’estranyen, i es queixen!, que aquests dies els cels de mitja Europa estiguin tancats a l’aviació comercial per culpa de les cendres llençades al cel per un remot i fins ara inactiu volcà islandès.

Hauríem de ser més humils i reconèixer que som nosaltres els que ens hem d’adaptar a la Natura mentre no en sapiguem tots els seus entrellats i no puguem controlar-los, si és que mai això serà possible.

La Mare Terra ens ha donat, de retruc, una bona plantofada als seus fills. Som unes criatures capritxoses que a vegades cal posar a ratlla.

Mataró, 18 d’abril.