Ell
Com asserenes mon neguit,
Com fuig mon dol!
Ets el cel blau, -ets l’arbre verd,
Ets el meu sol.
Com asserenes mon neguit,
Com fuig mon dol!
Ets el cel blau, -ets l’arbre verd,
Ets el meu sol.
De l’edició de “Poemes d’amor” de Joan Maragall. Obsequi de la Generalitat de Catalunya amb motiu de la Diada de Sant Jordi.
Gràcies, Pep, de les imatges blaves que en vares enviar fa uns dies.
Mataró, 23 d’abril.
1 comentari:
Quan apareix de cop en la pantalla, em sembla veure dos bonics pits de dona ...
Es podria buscar la foto inversa: dos pits insinuant que són un llibre obert !
Potser és l'edat, la imaginació constant, la creativitat mantinguda ... les coses maques sempre fan trempar !
Publica un comentari a l'entrada