Estic adobant* la caldera.
Des de començament d’any estic anant setmanalment a casa d’un bon massatgista per intentar millorar el comportament del sobrespinós. Desprès de tres patacades a l’espatlla i de la tensió que la sotmeto a la bicicleta sembla que ja no hi ha res a fer, que per l’edat, segons el traumatòleg, difícilment es podrà arreglar. Però sí que es pot amorosir i en això estic, en unes bones mans que estovin tot el que es pugui l’espatlla i el seu funcionament. De moment la cosa promet, però serà llarg i probablement hauré de fer alguna que altra temporada més.
Des de començament d’any estic anant setmanalment a casa d’un bon massatgista per intentar millorar el comportament del sobrespinós. Desprès de tres patacades a l’espatlla i de la tensió que la sotmeto a la bicicleta sembla que ja no hi ha res a fer, que per l’edat, segons el traumatòleg, difícilment es podrà arreglar. Però sí que es pot amorosir i en això estic, en unes bones mans que estovin tot el que es pugui l’espatlla i el seu funcionament. De moment la cosa promet, però serà llarg i probablement hauré de fer alguna que altra temporada més.
Rembrandt. La lliço d'anatomia del Dr. Nicolaes Tulp. 1632. Mauritshuis, La Haya.Ara, però, estic convalescent a casa. El llagrimall dret no es va destapar i del oculista vaig anar a parar al otorrino. “Res, noi! A la llista d’espera i quant et toqui ja t’operaré a l‘Hospital”. A meitat de desembre em varen trucar d’un dia per l’altra per si volia anar-hi, però no va poder ser ja que estava enfeinat a Madrid. Val a dir que per llavors ja havia fet totes les proves prèvies i anàlisis corresponent que certificaven la possibilitat de la intervenció. Ara, avisat amb temps, aprofitant l’aturada parlamentària he aconseguit el forat per posar-me en mans dels cirurgians.
Joc de poques taules per a mi ja que no me’n vaig assabentar quasi bé de res. Suposo que pels metges deuria ser una mica més complicat. Diu que tenia l’envà nasal desviat i que me’l van haver d’adreçar per poder arribar allà on tenien que fer el fet. Em vaig despertar al començar la tarda desprès de l’anestèsia sense cap record (evidentment) i tampoc sense especials molèsties. Una nit d’observació a les habitacions d’aguts de l’Hospital, on des del llit vaig poder veure els colors de la posta de sol darrera Burriac, i una bona cura de son. De fet hi anava predisposat (a l’operació, però també a aprofitar per dormir).
Ara cal fer bondat alguns dies. Veurem com es comporta aquest pegat i el conducte artificial que m’han col·locat (jo també ara porto silicona). Sí tot va bé, que espero que sí, ja no podré fer la brometa amb la que començava en els darrers temps les meves intervencions públiques avisant a l’auditori que encara que em veiessin que plorés no era degut a que estava compungit pel tema que tractava (generalment de la situació econòmica) sinó que tenia el llagrimall tapat.
Estic cofoi del “meu” Hospital i de la feina que fan els seus professionals. Deuen patir les dificultats pròpies d’aquests centres i de les exigències socials (i polítiques) corresponents als temps que ens toca viure, però crec que els ciutadans/es podem estan ben satisfets del seu treball.
Mataró, 4 de febrer.
* vid. Fabra: Reparar, compondre (una cosa espatllada)
Joc de poques taules per a mi ja que no me’n vaig assabentar quasi bé de res. Suposo que pels metges deuria ser una mica més complicat. Diu que tenia l’envà nasal desviat i que me’l van haver d’adreçar per poder arribar allà on tenien que fer el fet. Em vaig despertar al començar la tarda desprès de l’anestèsia sense cap record (evidentment) i tampoc sense especials molèsties. Una nit d’observació a les habitacions d’aguts de l’Hospital, on des del llit vaig poder veure els colors de la posta de sol darrera Burriac, i una bona cura de son. De fet hi anava predisposat (a l’operació, però també a aprofitar per dormir).
Ara cal fer bondat alguns dies. Veurem com es comporta aquest pegat i el conducte artificial que m’han col·locat (jo també ara porto silicona). Sí tot va bé, que espero que sí, ja no podré fer la brometa amb la que començava en els darrers temps les meves intervencions públiques avisant a l’auditori que encara que em veiessin que plorés no era degut a que estava compungit pel tema que tractava (generalment de la situació econòmica) sinó que tenia el llagrimall tapat.
Estic cofoi del “meu” Hospital i de la feina que fan els seus professionals. Deuen patir les dificultats pròpies d’aquests centres i de les exigències socials (i polítiques) corresponents als temps que ens toca viure, però crec que els ciutadans/es podem estan ben satisfets del seu treball.
Mataró, 4 de febrer.
* vid. Fabra: Reparar, compondre (una cosa espatllada)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada