Vaig tenir ocasió de sentir uns ponents diferents, i em sembla que força diferents del bestiar polític habitual, plantejant el tema des de perspectives també diferents a les habituals. En tot cas és el que hauria de ser normal en una Escola de reflexió i formació d’un partit polític.
Al matí, la sueca Heléne Olsson, directora d’una consultora, establerta ja fa anys a Barcelona ens va explicar la fallida del mític Estat del Benestar suec als anys vuitanta i com es va haver de repensar i les perspectives que segons la seva consultora té el món en els propers temps. Amb una visió molt global, començant pel paper de la Xina i d’Àfrica, el paper renaixent dels polítics, la idea que Europa s’ha d’espavilar, el renaixement del conservadurisme i el retorn a la profunditat i la recerca de treball de veritat.
En la mateixa taula, l’altra ponent l’Eduard Punset ens va oferir un suggerent xou de pensament en veu alta començant per dir-nos que érem valents de voler saber què volem fer en el futur ja que l’única referència que tenim fins ara és el passat. Alguna frase que vaig apuntar: “La felicitat és l’absència de la por”; “El coneixement heretat és dogmàtic”. Els assistents ens ho varem passar bé malgrat que en algun moment va ser massa histriònic, però ja convé trencar aquestes encarcarades reunions polítiques a les que estem habituats.
Comencen a sentir-se coses diferents a can PSC, vaig pensar.
La moderadora d’aquesta primera taula, la Carme Esquirol, va apuntar una reflexió sobre la manca de voluntat dels ciutadans en assumir les seves responsabilitats traspassant-t’ho tot als governants. Interessant i avui políticament incorrecte també.
La taula de la tarda va ser més política però també ben variada i plural ideològicament. Crec que la moderadora, l’amiga Dolors Renau, va abusar una miqueta de la possessió del micròfon per donar pas a Daniel Innerarity. Aquest basc que professa filosofia a la Universitat de Saragossa ens va fer tot un bany de crítica a l’obsessió que marca el present en la política i la necessitat de recuperar el futur i que és feina dels polítics fer-ho. El futur és el problema fonamental de les democràcies occidentals, ens va dir. Escoltant-lo, pensar en la quotidiana vida política que portem produeix una certa tristesa. “Som miops al actuar a curt termini”.
La professora Montserrat Guibernau ens va parlar del catalanisme cosmopolita. Potser el concepte és interessant i caldria que jo hi donés alguna volta ja que em costa lligar-lo amb les pretensions, obertes o amagades, dels del Dret a decidir. Segurament és un concepte que pot permetre’ns superar o obrir noves percepcions al tema del catalanisme, però reconec que em fa una certa mandra el tema per dedicar-m’hi una mica.
Va tancar la taula, de la que no vaig poder quedar-me al debat posterior ja que havia de tornar a casa per altres obligacions, el company José Andrés Torres Mora diputat del PSOE per Màlaga. Va començar: “En la política nos encontramos ante la oscuridad”. Va incidir sobre el paper dels mitjans de comunicació que genera expectatives de resolució immediata que sols generen frustració. Hi ha molts que intenten que la gent s’allunyi de la política per tenir les mans lliures. Va concloure amb una cita del mateix Innerarity del seu interessantíssim llibre “El futuro y sus enemigos”. El futur no està escrit, l’hem de construir. Cert!!
No sé pas, no ho he seguit, si els mitjans de comunicació han parat esment en la pluralitat i obertura que ha representat aquesta edició de l’Escola d’hivern que posa en qüestió moltes de les tòpiques i anecdòtiques informacions sobre el què és la vida real dels partits polítics.
Madrid, 24 de febrer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada