Probablement quan G.B. Tiépolo va pintar als quatre costats del sostre de la volta de l’escala de la Residència dels Bisbes Prínceps de Würzburg representant els quatre continents llavors coneguts no va pensar pas en el que s’esdevindria sinó en el que llavors semblava que eren.
Àfrica dalt d’un camell ajagut.
Àsia dalt d’un elefant que arrossegava el que tenia pel davant.
Amèrica dalt d’un cocodril que avançava desafiant.
Europa asseguda còmodament dalt d’un setial amb un bou al costat i rodejada d’artistes, nobles i bisbes.
Tal ara es podria tornar a representar el món. La recent noticia de la renuncia del President Obama de anar a la reunió transatlàntica de Madrid de la primavera que ve posa de manifest, ben a les clares, les relacions de poder avui al món. Quin interès pot tenir la primera potència del planeta, els EE.UU., que ja sent l’alè de la segona, la Xina, al clatell per anar a “garlar” amb aquest garbell d’antigues potències vingudes a menys i descol·locades? Si no aconsegueixen ni presentar-se amb una sola veu! Si és difícil esbrinar qui mana realment (si mana algú del múltiples i complicats càrrecs de que disposa)! Si més enllà d’alguns avenços, per part d’alguns dels seus membres i en algunes matèries, no pas per tots i en tot, és un batibull (una geometria variable se’n diu)!
Així va el món avui. Si els BRIC’s arrosseguen la marxa de l’economia algunes de les velles potències aniran al seu rebuf i els més petits, potser, si ho sabem fer bé, en recollirem les engrunes. Si els xinesos venen, compraran -per ara- eines als alemanys (o als europeus) i aquests vindran -també per ara- de vacances a Espanya i nosaltres, si no som capaços de fer algunes altres coses a més a més, anirem fent la viu viu.
Clar que explicar tot això amb els nivells de política als que estem acostumats és complicat i difícil d’entendre. Davant la incomprensió, la ignorància, la demagògia o el desconeixement va creixent la mala maror amb propostes arrauxades que ens poden portar per camins difícils i equivocats. Cal molta pedagogia i no sé si estem pas per la feina.
Mataró, 4 de febrer.
Així va el món avui. Si els BRIC’s arrosseguen la marxa de l’economia algunes de les velles potències aniran al seu rebuf i els més petits, potser, si ho sabem fer bé, en recollirem les engrunes. Si els xinesos venen, compraran -per ara- eines als alemanys (o als europeus) i aquests vindran -també per ara- de vacances a Espanya i nosaltres, si no som capaços de fer algunes altres coses a més a més, anirem fent la viu viu.
Clar que explicar tot això amb els nivells de política als que estem acostumats és complicat i difícil d’entendre. Davant la incomprensió, la ignorància, la demagògia o el desconeixement va creixent la mala maror amb propostes arrauxades que ens poden portar per camins difícils i equivocats. Cal molta pedagogia i no sé si estem pas per la feina.
Mataró, 4 de febrer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada