09 de novembre, 2009

Una política democràtica més sòlida.

Llegeixo un article d’en Jordi Font al blog de Catalunya Causa Comuna sobre els afers que ens estan sacsejant aquests dies. “Més política, més democràcia”, publicat al diari Avui el 1 de novembre.

“LA RADICALITZACIÓ de la democràcia és l’únic antídot efectiu contra el buidatge de la política, contra la seva reducció a la mera conquesta del poder, contra la privatització de la política, contra la corrupció. Sí, només hi ha una recepta: més política, més democràcia.”

Aquest paràgraf ve precedit d’una cita del que varen escriure Raimon Obiols i Antoni Comin a “Paraules del socialisme” l’any passat.

És cert, hem, estem, assistit remugant però inoperants (impotents?), al buidatge de la política, a la seva reducció sols electoral, a la seva privatització, i n’estem veien els resultats. Però m’inquieten algunes de les propostes que es fan per la represa de la política. Són propostes que –crec- obliden algunes característiques complexes de la societat en què vivim i dels seus components, els ciutadans/es, que d’això algunes vegades en tenen el títol però escassos elements per esdevenir-ne plenament.

Tinc la percepció que a mesura que et fas gran dónes més rellevància als coneixements per comprendre el què passa. D’aquí la importància que s’ha de donar a l’ensenyament i a la cultura per formar persones responsables i per tant més lliures. Participar, i decidir, en processos democràtics des del desconeixement, des de la manipulació o des dels instints primaris, no crec pas que sigui bo. Fins i tot pot ser contraproduent. Quants Savonaroles i quantes bullangues il·lusionades i estèrils no hem vist en el decurs de la història?

M’hi he trobar moltes vegades en les explicacions de temes hisendístics que conec una mica. No fa pas gaire. I les eines que tenim per formar a la gent, l’escola, els mitjans de comunicació, les associacions polítiques i socials, no és que siguin gaire reeixides en aquest objectiu. Amb les seves visions corporativistes, de profit o d’interès particular, moltes vegades esdevenen tot el contrari.

Ara, hi ha qui pensa que amb les noves eines que possibilita la revolució tecnològica podrem avançar més de pressa. O no, penso. Sí que és cert que hi han moltes més finestres al món. Moltes més possibilitats d’expressió que mai. Es trenquen els vells monopolis d’uns quants sobre el saber i l’opinió, però el que fins ara es veu per la xarxa és força descoratjador. Hi ha molta porqueria, molta banalitat, molta estultícia i això no és bo.

No perquè hi hagin moltes expressions individuals penjades és ja de per sí un símptoma d’avanç. Hi hauria d’haver més opinió expressada col·lectivament amb els fonaments més rigorosament construïts. D’aquí la necessitat d’eines associatives, digueu-li com vulgueu, per fer política. D’aquí el llastimós penar de les que tenim .

Però, vaja. En el món d’avui potser això és com demanar la lluna.

Mataró, 9 de novembre.

1 comentari:

Pep MOLSOSA ha dit...

El darrer paràgraf que parla de "... moltes expressions individuals penjades ... (però que) ... hi hauria d'haver més opinió expressada col·lectivament amb els fonaments més rigorosament construïts ... i la necessitat d'eines associatives, digueu-li com vulgueu, per fer política" és perfecte !!!
Deixe'm fer-hi una mica de broma: que fins i tot tu ho entenguis i ho expressis tan clar, és un brot verd indiscutible !
Jo fa anys que predico utilitzar SINAPSE, una eina cooperativa per millorar la governança europea.
Potser ara, amb la moguda que s'anuncia, hi ha possibilitats.
Vinga, a pensar-hi !