Barcelona-Sitges.

Per tancar oficialment la temporada cicloturista la Federació Catalana de Ciclisme torna a organitzar la 15èna. pedalada ecològica Barcelona-Sitges.

Els amics que sortim habitualment per les rutes del Maresme amb més o menys constància ens feia gràcia fer-la ja que era una oportunitat de recórrer una carretera que per les seves característiques semblava molt agradable (paisatge, distància a fer, desnivells,…) però que amb el trànsit obert se’ns feia a cop d’ull perillosa. Donat el caràcter de la convocatòria federativa varem poder fer el trajecte sense problemes amb la carretera tancada transitada sols pels ciclistes.

Sortida al Camp Nou amb unes mínimes formalitats després d’escoltar la lectura d’un manifest per un ciclisme més segur. Una munió de gent amb tota mena de màquines: de carretera les més, de muntanya moltes, menys de passeig, algunes de plegables de roda petita i també algunes de rares. En Remigi, per problemes domèstics, al final no ens va poder acompanyar. El dia es presentà enteranyinat però sense amenaçar pluja, encara que molt ventós.

Sortir de l’àrea metropolitana va comportar travessar pels carrers principals de l’Hospitalet, Esplugues, Sant Just, Sant Joan Despí, Sant Boi, Viladecans, Gavà fins a Castelldefels on ja embocarem el començament de la vella carretera de les Costes del Garraf. En aquest primer tros la marxa no fou ràpida donades les característiques urbanes i l’aglomeració de participants en alguns indrets. No feia gaire sol. Calia anar atent ja que circulàvem molt atapeïts però em va donar la impressió d’espais públics força endreçats. El treball dels Ajuntaments del Baix Llobregat en aquests anys de la democràcia.

A la sortida de Castelldefels les dues primeres pujades varem començar a garbellar el dens pilot que les va afrontar. Grans, joves, famílies amb criatures, esportistes, passejants, grossos i prims, jovenetes i madures, de tot i força, mai tant ben dit. Desprès dels primers ofecs tot ja va rodar més planer i assequible. El sol ens va acompanyar en aquest segon tram permeten excel·lents vistes del paisatge sobre el mar lluent de plata el reflex del disc solar, malgrat que en alguns indrets, especialment cap al final del recorregut, els cops de vent van ser força molestos. Tot el recorregut al costat de la carretera era un seguit de ciclistes alleugerint la bufeta. El nostre company José Mª, més lleuger, preparat i amb menys anys, es va avançar per retratar-nos en l’esforç. Espero que ens enviï aviat els resultats.

A Sitges, a l’arribada, ens varen donar un sac d’esquena de propaganda de la Federació i varem poder enganxar una beguda de suc de fruita per refer-nos. La Juliana Esquerra ens va adreçar prop de la seva amiga Mercè Sella, coneguda pintora sitgetana d’estil naïf, que molt amablement ens va oferir la seva casa per dutxar-nos i aconduir-nos una miqueta, el que ens va permetre canviar les nostres disfresses de ciclistes per vestuari normal.

Un bon arròs a un restaurant del passeig de la ribera, amb les corresponents pròpies del servei logístic, ens va reposar les forces gastades en la jornada.

Prima cratera ad sitim pertinent,
secunda ad hilaritatem,
tertia ad voluptatem,
quarta ad insaniam.

Lucius Appuleius.