Pensem-hi una mica reposadament. 1: Per algunes hipoteques no fa pas gaire va haver-hi baixes. Llavors tot eren lloances a la situació. No hi ha compensació? 2: Les quotes es distribueixen regularment al llarg de la vida de l’hipoteca, i és conegut que això té un efecte descendent en termes reals. És el cas?
Vegem-ho amb un exemple: Hipoteca iniciada el 2003, a tipus variable, d’un perceptor de rendes del treball que les ha vist augmentades en el que diu el BOE pels funcionaris públics (que com és conegut és per sota la inflació real)
Bé, aquest exemple (les dades són demostrables) no surt malament. No n’hi ha per fer alarmisme.Quan estem parlant de dificultats, de què estem parlant? De quins imports? De quins capitals pendents? De quin impacte sobre cada economia personal? Concretem-ho una mica més ja que tindrem un més just coneixement de la realitat.
A més, no fora bo que el joc del mercat ajustés les situacions? O, els ajustaments sempre els ha de fer el “papà” Estat? Cap més
agent: consumidors, finançadors, promotors, venedors,... s’ha de fer càrrec de les variacions normals que es donen? Separem el gra de la palla i atenguem, ja veurem fins a quin punt, a qui de veritat ho necessita, ja que potser estem aguantant un estat de coses (el nivell de preus) que mereix una correcció.Hi ha qui ha estirat més el braç que la màniga. Hi ha qui s’està aprofitant de la situació. Hi ha qui llisa i purament ha especulat. L’Estat s’ha de fer càrrec de decisions irresponsables, atrevides o xantatgistes? En l’economia de mercat (capitalisme) es guanya i es perd. Hi ha risc.
Madrid, 17 de setembre.
1 comentari:
Hola Manel!
Efectivament, hi ha risc. El risc de viure amb uns valors trasbalsats.
No vull fer demagògia però, quines repercussions te la cobdícia malaltissa en la nostra societat?
No calen respostes extenses ni desaforades. Estem desenfocats, simplement. Hi ha massa gent implicada en l’acumulació de riquesa i poder; un cop més els mateixos.
Què més dóna, oi?. Uns quants ciutadans es varen veure atrets per la idea de tenir una vivenda digna i van confiar en les mans obertes dels especuladors. És el seu problema, diran alguns. El planeta és una jungla, és clar, i qui no corre, vola.
Menys mal que tot plegat anirà canviant de mica en mica, sense que es pugui aturar, per més que ho intentin.
El planeta no morirà; seran els cobdiciosos els que s’ofegaran en la seva pròpia misèria.
Jordi Ventura
Publica un comentari a l'entrada