Records de la Nit de Nadal.

Quan érem joves, i creients, i practicants a la nostra manera, cercàvem una esglesiola a la muntanya, no gaire lluny, i organitzàvem una missa del gall. Fèiem camí a peu sota els estels, amb la motxilla a l’esquena. Menjar senzill, uns entrepans, a la vora d’un foc de llenya al mig del camp. A la missa cantàvem espirituals negres: Deu-me la fe dels meus pares; Kumbayà Déu meu; dalt del tren tots anem-hi...i a la vora del foc les nadales del cançoner que havíem après des de petits a casa i a l’escola: A Betlem me’n vull anar, vols venir tu Rabadà?; Fum, fum, fum; Les dotze van tocant,...El capellà era un “progre” que volia estar amb els joves. Què se’n deu haver fet del Pare Sistachs, escolapi? A la mateixa ermita, sobre les lloses, dins d’un sac de dormir passàvem la nit fins que al matí ens arribàvem al poble i agafàvem l’autobús de línia per tornar a casa on la mare ja tenia l’escudella, la carn d’olla i el pollastre a punt.

“Quan tu duies trenes, i jo era un vailet,
no hi havia penes, no feia mai fred,...

Nig nag com ressona la campana gran,
records d’hora bona, se’n venen, se’n van...”

Església romànica de Sant Bartomeu de Cabanyes, a Órrius, en el Parc de la Serralada Litoral.

Diputació de Barcelona.