Ja feia dies que hi anava al darrera. Sempre s’ha parlat de les diferències en la distribució comercial, especialment en alimentació, entre Madrid i Catalunya. Força de l’estructura del comerç tradicional, contra abandó i menysteniment. Calia veure-ho directament.
Gràcies a la disposició i contactes del Director General de Comerç del Ministeri d’Indústria Turisme i Comerç, Ignacio Cruz Roche, dimecres passat al matí vaig fer una volta per alguns mercats municipals de la Vil·la de Madrid. Pocs, per fer-me una idea precisa. Sols tres dels més de 45 que hi ha. Però suficient per fer-me una primera impressió.
Las característiques socials del entorn on estan situats aquests equipaments els condiciona de forma obvia. No pot haver-hi una oferta d’esquena a la demanada, i més en un mercat tan específic com aquest. Per tant, el mercat de Las Maravillas, a Tetuán, barriada obrera i avui molt marcada per la nova immigració, té una oferta de volum i nivell diferent del mercat de La Paz, al barri de Salamanca situat en un del carrers més exclusius (en trama urbana, no en dispers) de la capital, o el de Chamartín, situat al barri del seu mateix nom, en una zona de classe mitja alta.
Vam anar acompanyats a les visites pel President de la COCAM (Federación de Comercio Agrupado, Mercados y Galerías de la Comunidad Autónoma de Madrid) Javier Ollero, i la directora de l’entitat, que ens van anar explicant característiques, problemàtiques, historia i anhels, al temps que anàvem veient les parades dels mercats visitats. (La seva web està en construcció, fet que impedeix un coneixement més complert). No hi havia parades tancades; generalment eren de grandària folgada, per agrupament de les inicials; oferta adequada a la demanda: productes de diversa procedència, preus i ofertes en un; “delicatessen”, presentació i serveis a d’altres; una fruiteria amb 25 treballadors (en mercat municipal!), i carn japonesa d’última generació a 150 euros el kg. Ah!, un restaurant de “batalla”, però arreglat ,que serveix més de 600 coberts cada dia, i serveis complementaris, com costura, planxa,...
Pel que em van explicar, l’Ajuntament ja fa molt anys, des dels ’70, que va abandonar apostar per aquest format de distribució comercial que si s’ha aguantat i renovat a estat per la voluntat dels comerciants. Alhora la seva queixa és que en el nou urbanisme “desarrollista” que hi ha en la connurbació madrilenya tampoc s’aposta per aquesta formula, deixant-ho tot en mas de les grans superfícies.
Llàstima que no tinc prou elements de comparació tant de distintes zones geogràfiques com d’ofertes diferenciades de formats per valorar correctament el que vaig veure.
Madrid, 27 d’abril.
Gràcies a la disposició i contactes del Director General de Comerç del Ministeri d’Indústria Turisme i Comerç, Ignacio Cruz Roche, dimecres passat al matí vaig fer una volta per alguns mercats municipals de la Vil·la de Madrid. Pocs, per fer-me una idea precisa. Sols tres dels més de 45 que hi ha. Però suficient per fer-me una primera impressió.
Las característiques socials del entorn on estan situats aquests equipaments els condiciona de forma obvia. No pot haver-hi una oferta d’esquena a la demanada, i més en un mercat tan específic com aquest. Per tant, el mercat de Las Maravillas, a Tetuán, barriada obrera i avui molt marcada per la nova immigració, té una oferta de volum i nivell diferent del mercat de La Paz, al barri de Salamanca situat en un del carrers més exclusius (en trama urbana, no en dispers) de la capital, o el de Chamartín, situat al barri del seu mateix nom, en una zona de classe mitja alta.
Vam anar acompanyats a les visites pel President de la COCAM (Federación de Comercio Agrupado, Mercados y Galerías de la Comunidad Autónoma de Madrid) Javier Ollero, i la directora de l’entitat, que ens van anar explicant característiques, problemàtiques, historia i anhels, al temps que anàvem veient les parades dels mercats visitats. (La seva web està en construcció, fet que impedeix un coneixement més complert). No hi havia parades tancades; generalment eren de grandària folgada, per agrupament de les inicials; oferta adequada a la demanda: productes de diversa procedència, preus i ofertes en un; “delicatessen”, presentació i serveis a d’altres; una fruiteria amb 25 treballadors (en mercat municipal!), i carn japonesa d’última generació a 150 euros el kg. Ah!, un restaurant de “batalla”, però arreglat ,que serveix més de 600 coberts cada dia, i serveis complementaris, com costura, planxa,...
Pel que em van explicar, l’Ajuntament ja fa molt anys, des dels ’70, que va abandonar apostar per aquest format de distribució comercial que si s’ha aguantat i renovat a estat per la voluntat dels comerciants. Alhora la seva queixa és que en el nou urbanisme “desarrollista” que hi ha en la connurbació madrilenya tampoc s’aposta per aquesta formula, deixant-ho tot en mas de les grans superfícies.
Llàstima que no tinc prou elements de comparació tant de distintes zones geogràfiques com d’ofertes diferenciades de formats per valorar correctament el que vaig veure.
Madrid, 27 d’abril.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada