El PP per boca d’un dels seus diputats senglars ha portat una batalla frontal, quasi personal, contra el ministre Montilla per compte de l’OPA de Gas Natural sobre ENDESA. A la tribuna del hemicicle les acusacions han estat molt pujades de to i fins hi tot desagradables. De resultes d’una d’aquestes interpel·lacions el PP va fer seguir al Ple del passat dimarts una moció (proposta dirigida al Govern que s’ha de votar) que va camuflar amb un llenguatge i un to completament diferent que el que havia emprat abans. Allò del llop amb pell d’ovella.
El que havíem d’haver fet els socialistes era rebutjar-la de dret com a mostra d’indignació, però en ares al “bon rotllo” es va creure convenient presentar-hi esmenes per intentar arribar a un acord. També ho van fer, de presentar esmenes, ERC i el BNG.
El PP va tenir l’habilitat d’incorporar aquestes darreres esmenes a la seva proposta rebutjant les del G.P. Socialista, atrapant així a aquells grups en un parany que comportava, d’aprovar-se, una agressió gratuïta d’aquells al ministre.
Sort que en una finta d’hàbil i bregat parlamentari en Sánchez Llibre, en nom de CiU, va anunciar que canviava el vot que tenia pensat de fer el seu grup d’abstenció arrenglerant-se amb el Grup Socialista i permeten així rebutjar la proposta del PP. Va aprofitar la situació a fons “salvant la vida” al Govern i “refregant pels morros” a ERC la seva coincidència de vot amb el PP, va dir “com en altres temes importants”, en clara referència a l’actualitat.
L’endemà, però, en Sánchez Llibre s’ho va cobrar a la Comissió d’Economia. Va aconseguir el recolzament de tots el grup de la Comissió menys el Socialista per una proposició no de Llei del seu grup que demanava un Pla de xoc en matèria d’estímul a les exportacions vista la situació de la balança de pagaments, i evidentment (el grup Socialista no té majoria) la va guanyar.
El que havíem d’haver fet els socialistes era rebutjar-la de dret com a mostra d’indignació, però en ares al “bon rotllo” es va creure convenient presentar-hi esmenes per intentar arribar a un acord. També ho van fer, de presentar esmenes, ERC i el BNG.
El PP va tenir l’habilitat d’incorporar aquestes darreres esmenes a la seva proposta rebutjant les del G.P. Socialista, atrapant així a aquells grups en un parany que comportava, d’aprovar-se, una agressió gratuïta d’aquells al ministre.
Sort que en una finta d’hàbil i bregat parlamentari en Sánchez Llibre, en nom de CiU, va anunciar que canviava el vot que tenia pensat de fer el seu grup d’abstenció arrenglerant-se amb el Grup Socialista i permeten així rebutjar la proposta del PP. Va aprofitar la situació a fons “salvant la vida” al Govern i “refregant pels morros” a ERC la seva coincidència de vot amb el PP, va dir “com en altres temes importants”, en clara referència a l’actualitat.
L’endemà, però, en Sánchez Llibre s’ho va cobrar a la Comissió d’Economia. Va aconseguir el recolzament de tots el grup de la Comissió menys el Socialista per una proposició no de Llei del seu grup que demanava un Pla de xoc en matèria d’estímul a les exportacions vista la situació de la balança de pagaments, i evidentment (el grup Socialista no té majoria) la va guanyar.
El fet curiós és que el dia abans s’havia celebrat una compareixença del Secretari d’Estat de Turisme i Comerç, Pedro Mejía, a la Comissió d’Indústria per explicar la situació del nostre comerç exterior i les actuacions que es feien des del Govern. En Sánchez Llibre no va poder assistir-hi, vull suposar, i va delegar en el seu company Pere Grau (que no és l’habitual en aquesta Comissió) que sols va parlar de les conseqüències del diferencial d’inflació que tenim amb els nostres veïns. L’exposició del Secretari d’Estat va ser extensa i aclaridora del munt d’actuacions que comporta la política de comerç exterior que és possible avui des de qualsevol Govern d’un Estat com el nostre que està dins la Unió Europea. Més enllà de les lògiques crítiques dels diferents grups no vaig sentir en cap moment que ningú demanes un pla de xoc en aquest tema.
Per tant, ara, davant aquesta demanda de la Comissió d’Economia el Govern sols ha de contestar amb el que va dir el Secretari d’Estat a la Comissió d’Indústria el dia abans.
Quina pèrdua d’energies i de temps!
Madrid, 5 d’abril.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada