El govern del món

Joaquín Estefanía no para d’escriure. Fa una labor divulgadora dels entrellats de la política i de l’economia en el món d’avui.

En el seu darrer assaig “La mano invisible” Ed. Aguilar. M-2006, pretén explicar a on està el poder real avui en dia. Des de la definició de la Real Academia de la Lengua: “tener expedita la facultad de hacer una cosa”, a intentar descriure qui té de veritat aquesta facultat.

Moltes referències als EE.UU., els amos del món. Les grans empreses financeres i tecnològiques, i les línies de pensament. Cites a Krugman, Stiglitz, Galbraith, i a tot el que conforma el pensament reformista . Els dubtes de què fer. El anàlisis del creixement de les desigualtats entre i dins dels països. La impotència del Estat-Nació front el nou ordre mundial i la seva substitució per l’Estat-xarxa. La manca d’una regulació global d’una economia global. El paper dels mitjans de comunicació, els sondeigs demoscòpics i l’actuació dels jutges com a nous poders fàctics. L’home de Davos, i l’home de Seattle.

Com no, un apartat a “El poder de los Blogs”. Però, atenció a la seva darrera reflexió sobre aquest fenomen.

“Muchos de sus hagiógrafos lo cualifican de fenómeno revolucionario. Pero los filósofos más cautos subrayan una paradoja sobre la que reflexionar: para hacer una revolución hay que salir a la calle. Los blogs por el contrario, acentúan la intervención desde un domicilio particular; son más onanistas que revolucionarios”

Acaba:

“Se puede imaginar una sociedad sin Estado, como han hecho algunas de las utopías universales, pero no una sociedad sin poder, aunque al final de todas las utopías esté la desaparición del mismo. Pero estas utopías han traido en el pasado, sobre todo durante el siglo XX, el infierno a la tierra; el poder, en si mismo, no es objeto de indignación siempre que se use en dosis homeopáticas. Casi todo el mundo entiende que el ejercicio normal del poder, la sumisión de la voluntad de unos a otros, es inevitable en la sociedad moderna.”

Com sempre. El que ara tenim millors eines, mes capacitat i més voluntat de fer-ho millor per a tots, i no sols en profit de pocs.

Mataró-Madrid, 3 d’abril.