22 de setembre, 2011

Últimes lletres des de l'escó.

Dimarts vaig baixar de la Tribuna mentre el companys del PSC presents a l’hemicicle m’aplaudien a tall de claca. Gràcies, companys i companyes. Va ser la meva darrera intervenció a la Cambra dels Diputats. Em varen demanar defensar la posició del GPS en una Proposició de Llei dels parlamentaris a la nostra esquerra sobre augmentar els impostos. Fora de temps, ja que no té recorregut per ser tramitada i reiterativa ja que n’hem parlat molt.

Aquesta setmana vaig recapitulant. Entrant i sortint del Palau, del despatx, pels carrers propers, amb els companys/es,… són dies de comiat i record. Ja no tornaré a viure aquestes coses. Sí, caldrà tornar algun dia, properament, per acabar de netejar el despatx i l’ordinador, però ja he fet uns quant viatges al contenidor de paper. Encara guardava documents de la feina del primer mandat que vaig fer: Els temes de Indústria, comerç i turisme i els dels Pressupostos d’aquells anys 2004-2008. A la brossa, com seguiran també els que he guardat d’aquest mandat de les relacions amb el Tribunal de Comptes. Dinars i sopars també de comiat: amb tots els membres del PSC, diputats/es i senadors/es amb la Carme, la Ministra; amb els companys del T.Cu.; amb els i les més propers/es, que hem compartit tantes coses. Segur que em deixaré algú i sempre en tindré recança de no haver-me acomiadat convenientment.

Al tenir l’oportunitat de estar  a la Tribuna, dimarts, vaig poder des d’allà acomiadar-me de tota la Cambra encara que en aquell moment estigués força buida. Queda el comiat al Diari de Sessions i això m’estalvia adreçar-me individualment als companys/es i col·legues varis. Un record amarat d’agraïment també per tot el personal auxiliar que m’han ajudat o acompanyat aquests anys, Teresa, Susana, Lucía i totes les/els vostres companyes i companys.

"Señora presidenta, me permitirá que agote mi tiempo despidiéndome de la Cámara. Es mi última intervención en el Pleno ante los diputados y diputadas, y quiero transmitirles el sentimiento que me llevo a la hora de irme, que es el orgullo de haber sido un representante de los ciudadanos y ciudadanas en el Congreso de los Diputados y haber contribuido, supongo que con un granito de arena, como cada uno hacemos en nuestro trabajo cotidiano, en la convivencia de nuestra colectividad.

Muchas gracias, y deseo suerte a todo el mundo. (Aplausos.)

La señora VICEPRESIDENTA (Cunillera i Mestres): Muchas gracias, señor Mas."

Adiós con el corazón, que con el alma no puedo…

Dia de comiats avui, a la Tribuna, als passadissos, al bar de l’hemicicle,... me’n enduc grans records i grans vivències i l’orgull d’haver estat uns quants anys un Pare de la Pàtria, un pare i servidor de la meva col·lectivitat.



Madrid, 22 de setembre. Hemicicle del Palau del Congrés dels Diputats.  

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Puisque tu quittes aujourd'hui ton mandat de député et de représentant du peuple, je voudrais te dire que ce chemin accomplit dans la lumière laissera une trace celle de l'intégrité, de l'honnêteté et de la franchise.
Ces temps-ci, peu d'humains peuvent s'en orguellir.... j'ai connu un maire puis un député, je garde un camarade, un ami, un frère, donc l'essentiel de la vie...De cela merci.
Je sais que tu continueras en d'autres lieux le combat, la bataille, la lutte pour plus de justice sociale, d'égalité et de fraternité dans un monde où l'être humain pourra travailler vivre et espèrer en toute liberté.
Permets-moi de t'envoyer tous mes plus doux et affectueux souhaits de bonheur à partager avec toute ta famille.
Bon vent mon Frère....
Brigitte martin- Simonin France (IDF) Créteil

Fernando ha dit...

Manuel. Puede usted estar orgulloso de su carrera. Como parlamentario no puedo opinar, pero ha sido usted un excelente alcalde que ha refundado una ciudad y la ha modernizado estupendamente. Fue además usted un alcalde que supo gestionar las finanzas municipales, que no regaló el dinero a sus clientes, y que modernizó la institución de la que fue presidente. Y haciendo una política de izquierdas, de apoyo a las necesidades de los que más lo necesitaban. Poca gente podrá haber sido más que usted en su ciudad. Enhorabuena, Alcalde, siempre le recordaremos con gratitud. Y ahora, a por nuevos retos. Con admiración.

Manuel Mas i Estela ha dit...

Muchas gracias, Fernando. Merci bien, Brigitte. En estos días de cierre de etapa, con melancolía y tristeza, siempre son de muy de agradecer las muestras de afecto como las suyas.