Moros i Cristians a Villena.

Aprofito l’oportunitat de veure en primera línea i degudament acompanyat una festa que feia temps em feia molta gràcia de veure: Moros i Cristians, a Villena (Alacant).

La companya Vicenta Tortosa, com a bona Alcaldessa que fou un temps de la seva localitat, fa de “venedora” de les seves festes entre els components del GPS. M’hi apunto, d’altres companys/es també ho fan. Es tracta de veure l’entrada de les comparses el primer dia de la festa. Aquest any cau en dilluns.

Arribats la vesprada abans, som convidats al sopar de la comparsa cristiana dels Almogàvers. Ens expliquen que és una de les més petites, sols són uns tres-cents! Taules corregudes, sopar senzill, les senyores i les noies vestides, ben vestides, de festa grossa. Coincideixo a la meva taula amb una villenera, monja de les Filles de la Caritat, que havia estat a l’hospital de Mataró, sorpresa agradable. Focs artificials i ball per acabar la nit.

Al matí, ja música i bullici al carrer. Una representació de les comparses van a recollir les seves madrines per anar cap  al pregó a la Plaça de l’Ajuntament que es fa a les dotze sota una forta solellada. Pregó de rigor i a continuació primera passada (Fiesta del pasodoble) de càrrecs i madrines de totes les comparses acompanyades per bandes pel recorregut oficial.

A les quatre de la tarda, després d’un dinar villenero amb tots el companys i companyes que hem vingut de fora i els “mandos” socialistes de la localitat, ens instal·lem a la tribuna oficial que està a l’ombra. L’entrada de les comparses durarà quasi bé, fins a les onze de la nit. Set hores !!!

Set comparses de moros i set de cristians. Més de 11.000 participants vestits -que no disfressats, van aclarir-me- al so d’una munió de bandes de música, les clàssiques del País Valencià, que amb marxes mores, cristianes i pasdobles reconegudíssims, desfilaran amb gracia davant del públic assistent que omple amb més o menys constància les voreres del recorregut : La Corredera i l'Av. de la Constitució.

Les escuadres especials de les comparses són espectaculars, al menys als nostres ulls novells en el tema. Algunes amb genets a cavall al costat dels “cabos” que dirigeixen les files dels participants. Agrupats en blocs: femenins (molt nombrosos), masculins (amb els seus puros), juvenils, amb els músics per entre mig. Carrosses amb els més menuts, també vestits a cap edat. Les escuadres especials puntegen brillantment els blocs de les comparses i encara que hi ha molta uniformitat en elles ens adonem que no hi cap brodat igual. Espectacular, molt espectacular. Les comparses més nombroses, algunes de més de mil components, amb poques variacions en els vestits i amb les mateixes músiques es fan una mica pesades, però al poc temps sempre hi ha alguna novetat sorprenent per a nosaltres.

Més enllà de la desfilada el que em ronda pel cap tota l’estona és l’organització social que hi ha al darrera de tot això i l’economia que comporta (Sempre pensant en el mateix). M’expliquen forces coses, n’intueixo d’altres. Em diuen que fins ara no s’hi nota la crisi. Una societat bolcada a les seves festes. Sensacional!! Gràcies, Vicenta! Ens has permès veure una gran festa i entendre i, per tant, estimar més als nostres conciutadans/es. (La meva pàtria comença a la meva ciutat i no acaba enlloc).

Mataró, 9 de setembre.