Es va publicar a les dotze i va ser la noticia que va obrir els telediaris del migdia i avui pràcticament és portada i destacada notícia a tots els mitjans.
"Per fi! En un acte de necessària transparència democràtica que demanaven milions d’espanyols s’han publicat les declaracions de patrimoni dels diputats/es i senadors/es."
La web del Congrés col·lapsada (no crec pas que se la miri habitualment gaire gent), els mitjans no parlen d’altra cosa, els tertulians i tots els carronyers de ploma diversa fregant-se les mans i salivant a plaer del suc que en podran treure. El prestigi, si encara en queda algun bri, dels polítics més ensorrat encara.
Ja fa temps que vaig dir que no hi estava d’acord i perquè. Els acollonits impulsors de la mesura temorosos de la fera mediàtica han baixat un graó més de l’espiral autodestructiva en que estem immersos. Paguen molts justos per uns pocs pecadors. Si a totes les professions es fes igual en podríem també ensorrar moltes d’elles.
Sort que ja me’n vaig. Em queden dos telediaris. En les condicions en que han de treballar ara els polítics d’aquest país no paga la pena ser-ne. No compensa. Mal pagats, injuriats, escarnits, despullats. Però, qui té ganes de treballar en una feina en aquestes condicions? Que s’hi posi un altre! A veure qui s’hi apuntarà. El desprestigi dels polítics, al que molt hem contribuït conjuntament els membres del propi col·lectiu, porta al desprestigi de la política. No és aquella ocupació honorable i necessària pel funcionament de la societat. És, sembla en opinió cada cop més estesa, la barroera forma de aprofitar-se de la societat i de viure’n amb l’esquena dreta. Això és el que penseu? Doncs això és el que tindreu! Apa, feu-vos-ho!
Mataró, 9 de setembre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada