La situació monetària.

Quin nom tindrà la nostra moneda en una Catalunya independent? Peceta?

Incertesa sobre el futur de l’euro. Ara queda ben clar el que representa per les polítiques econòmiques dels països integrats a la moneda comuna, l’euro, l’impossibilitat de poder fer polítiques monetàries pròpies. Varem cedir aquesta competència al B.C.E. i, ara, aquesta institució fa una política monetària contraria als interessos d’alguns dels seus membres. Els rics i forts, el centre i el nord, no accepten que el B.C.E. es faci càrrec del manteniment del deute sobirà dels pobres i dèbils, els perifèrics. Clar, aquesta solució, que podria comportar la creació de nova massa monetària, té el perill de generar inflació. Això té dos problemes, un psicològic. Pels alemanys, el record del procés desprès de la Gran Guerra els espanta. El segon problema, crec molt més rellevant, és crematístic. La inflació ajuda als deutors, que realment acaben pagant menys i penalitza als creditors, que realment acaben cobrant menys. Els bancs alemanys són creditors dels deutors llatins. L’acceptació d’aquesta política els comportarà pèrdues. La resistència a aquesta política ens pot portar problemes a tots. Luterans contra papistes altra vegada.

Pot fer esclatar la construcció europea. Ara ens adonarem del que hem perdut per no haver dedicat energies a la superació dels vells i obsolets Estats-Nació. Ara, veurem, plàsticament, què representa la renacionalització d’Europa. Els alemanys poden tenir la temptació de no considerar gaire als seus socis-veïns, ja que poden compensar-ho amb els extensos mercats emergents dels BRIC’s. Haurem de tornar comprar SEAT’s i oblidar-nos del les “màquines” alemanyes.

Però la construcció europea no es va engegar per objectius econòmics solament, sinó bàsicament per objectius polítics. Per superar segles de lluites, de sang, horror i destrucció. No serà debades si es perd aquesta perspectiva. Una nova Edat Mitjana?

Els independentistes catalans haurien de pensar i explicar què ens pot comportar aquest hipotètic, però no impossible, escenari. Hi haurà un Banc de Catalunya? Comptarem en pecetes (peces petites)? Què bonic! Quina ilu! Hi posarem la imatge de Guifré el Pilós?

Madrid, 13 de setembre.