El President Rodríguez Zapatero va anunciar ahir al Comitè Federal del PSOE que no serà de nou candidat a les eleccions general que s’han de celebrar l’any que ve. La decisió estava cantada, l’anunci, ahir, no tant.
Hi ha dues maneres d’abandonar els càrrecs de responsabilitat en política. L’una, per que et treguin: els electors en unes eleccions, o els que t’hi han posat (les Cambres legislatives, el teu partit); l’altre, per que te’n vagis voluntàriament. Aquesta darrera pot produir-se d’una forma natural, al final del mandat pel que tens responsabilitats o, més o menys sorpresivament, o previsiblement, per alguna causa, sense acabar-lo el mandat. Alguna cosa en puc explicar personalment.
Desprès de moltes especulacions i xerrameques, la nou de la política mediàtica d’avui en dia, el President del Govern ha anunciat la seva decisió voluntària quasi bé un any abans de finalitzar el mandat explicant, però, que l’esgotarà.
Bé, jo no ho hagués fet així. De fet vaig contestar a algun periodista fa pocs dies dient que m’agradaria una cosa diferent. Dir-ho al final del mandat, quant creia que tocava.
Però ho entenc. La pressió mediàtica, la forma de fer política que hi ha instal·lada -a casa nostra també, la cridòria de l’alternativa que està a l’oposició i als mitjans, poden fer comprensible la decisió. Les properes eleccions locals i autonòmiques ja no hauran de servir per ser un plebiscit sobre la figura del President del Govern. Hauran de ser –ja ho veurem si és així- pels seus autèntics objectius: el debat i la consegüent definició del govern d’aquestes entitats pels propers quatre anys. Hi ha molt a dir en aquest aspecte, també ho puc explicar amb la meva experiència.
Però, desenganyem-nos, ara tindrem un “pato cojo”, en l’argot polític aquell que ja se sap que no repetirà. Amb avantatges, com deia abans per la nostra situació, i també amb inconvenients. M’emprenya especialment que s’accentuï el menyspreu que no crec que es mereixi. Tant de bo serveixi per rebaixar una mica la tensió existent. Veurem.
I ara s’obre una nova moguda. Ningú, ningú, deixarà aquesta presa. Qui el succeirà? Ja tenim més cataractes d’escrits, opinions, comentaris, valoracions, especulacions, ... Tenim més llenya per continuar tirant! Apa, fot-li, que d’això en vivim (alguns)!
Espero sensatesa i també m’agradaria un xic d’imaginació per part dels nostres dirigents. Què maco que seria que sortís de trascantó una opció que fins ara no hagi estat contemplada! D’alternatives a les conegudes –crec-, poden haver-n’hi.
Mataró, 3 d’abril.
1 comentari:
Bueno, es ilusionante que ahora vaya a haber primarias. A ver si salen más candidatos que Rubalcaba --que está la mar de chamuscado con el tema de sus negociaciones peligrosas-- o la Chacón --a la que si sale, supongo que el PP dedicará un bonito vídeo recordando cuando se paseaba en la calle con las camisetas aquellas de "Tots som Rubianes", y quedará muy bien que se coloquen las brillantes y sutiles declaraciones del fallecido actor sobre España--. En fin, quizá ahora sea Bono el que pueda resarcirse por haber perdido el famoso congreso y ser él el candidato --aunque le amargarán la vida con las cosas de su hípica--. ¿Algún otro candidato? Solana es excelente, pero quizá ya está un poco mayor. ¿Por qué no se presenta usted? Tiene usted veinte veces más currículum que el que tenía ZP cuando ganó el congreso. Y bien que lo ganó. Ánimo.
Publica un comentari a l'entrada