Estan restaurant i arreglant el conjunt de la font del pati dels lleons. Les figures dels lleons ja estan enllestides i les varem poder veure a una sala contigua, exposades amb una visió explicativa.
Sembla mentida el que varen aconseguir en aquests palaus amb els senzills materials emprats: guix, fusta, rajoles, totxanes,.... També és sorprenent que desprès de tant anys encara es mantingui en acceptable estat de conservació. Ara, en els darrers temps, es comprèn el seu manteniment (fins i tot l’entrada restringida), però durant molts anys, segles, segurament va estar objecte d’incúria, sinó de saqueig.
El complex, la fortalesa, els palaus, encerclats per muralla, els jardins una mica més enllà, separat del poble que vivia a l’altra costat del barranc i que veia, però no tocava, el poder i la riquesa allà dalt. L’aigua, omnipresent, els venia de prop, sense problemes, dels cims nevats que s’aixequen darrera.
El fenomenal palau de Carles V, en mig del recinte, marca el contrapunt de poder amb el seu estil i força. La decadència dels uns i l’empenta dels altres. De dominadors a dominats i viceversa, remarcant-ho.
Mataró, 25 d'abril.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada