L'última intervenció.

Vés a saber. Hi ha possibilitats que, avui, la meva darrera intervenció a la tribuna del Congrés potser sigui realment la darrera.

Es tractava del debat al Ple del dictamen de la Comissió Mixta per les relacions amb el Tribunal de Comptes relatiu a les propostes de resolució sobre la declaració realitzada pel Tribunal de Comptes sobre el Compte General de l’Estat de l’any 2008. Era el tercer i definitiu round sobre el tema.

Dels temes de la meva Comissió, vaja, de la Comissió de la que en sóc portaveu en nom del meu grup parlamentari, aquest debat anual és l’únic que va al Ple. No crec pas que en aquest mandat ja en vingui un altre. Els comptes del 2009, que ara està treballant el Tribunal de Comptes, no estarà enllestits fins a finals d’aquest any i quan l’hauria de analitzar la Comissió Mixta ja s’haurà acabat el mandat. Les Corts de la IX legislatura estaran dissoltes.

Potser tindré alguna oportunitat de defensar algun tema menor d’economia que les responsables d’aquella Comissió m’encarreguin. Veurem. En tot cas, pel que fa a la presentació de la feina de la meva exclusiva responsabilitat, ja he acabat el mandat al Ple. Evidentment, en Comissió, queden uns quants mesos encara, sis de feina real, si no s’acaba el mandat abruptament abans. Recta final cap a la sortida.

La defensa de la proposta que la Comissió elevava al Ple en relació a les CGE ’08 l’he fet en tres vectors.

1.     El reconeixement de les característiques de l’any analitzat, el primer de la crisi. Els menors ingressos realitzats sobre les previsions pressupostaries que es varen fer el 2007 i les majors despeses per afrontar la situació durant el 2008 varem provocar el canvi de sentit dels superàvits dels quatre anys anteriors per un dèficit que ara ja sabem que es perllongarà en els anys posteriors. Aquí estem.

2.     Les 55 propostes de resolució presentades en el dictamen que recullen la majoria de les propostes que els grups parlamentaris van fer en el debat a la Comissió. Des del GPS,  l’acceptació de la integració de la majoria de propostes efectuades obeeix al convenciment de recollir totes aquelles propostes de millora que des de opinions polítiques diverses es pretenen. Cal que la ciutadania trobi reconegudes totes les aspiracions a aconseguir una millora en la presentació i garantia de fiabilitat dels comptes públics.

3.     El reconeixement de les millores que s’han fet en els darrers anys, concretament des del 2004 fins el 2008, que són els anys analitzats en aquesta legislatura. La IGAE va incorporant millores, el Govern  també va incorporant propostes i suggeriments del Tribunal de Comptes i de la Comissió Mixta any darrera any. Cal reconèixer i dir-ho. Que ho diguem conjuntament ha de donar confiança als ciutadans/es i, més enllà, als omnipresents “mercats”.

Set minuts per explicar-ho són molt pocs, escadussers, però és la forma de treball que hi ha a la Cambra. Crec que hem fet el nostre comés i la votació el reflecteix. El dictamen ha estat aprovat amb els vots a favor de tots els diputats presents.

Madrid, 13 d’abril.