Aquest passat Sant Jordi la realitat ha tornat a guanyar als tòpics. Negres auguris planejaven sobre la festa. La coincidència amb el dissabte de la Setmana Santa va portar alguns a preveure una diada deslluïda. La gent estaria de vacances, lluny de les ciutats, tothom a la ruralia o a les platges. O estaria per altres coses, no sabien però pas quines. La crisi, també la crisi, com si estiguéssim al fons del pou. El possible mal temps, com si fos el primer any que plou aquest dia de primavera.
Res de res. Que s’ho facin mirar tots els xerrameques i bocamolls que van fer tan “brillants” pronòstics i que no la varen encertar gens. Que aprenguin la lliçó, que callin una miqueta i ens deixin més tranquils! Més gent que mai va aprofitar la ben entesa de major disponibilitat per omplir a vessar els nostres carrers curulls de llibres, de roses i de festa. Probablement millor que altres anys més laborables.
Ara, d’aquí no cal deduir la necessitat de fer-la festiva. Ja ho és per ella mateixa.
Mataró, 25 d’abril.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada