Torna a França el debat sobre les relacions socials derivades del increment de la presencia de practicants musulmans. Es diu que el rebrot del debat obeeix a motivacions electorals.
A d’altres països no ens escapem tampoc d’aquest debat. Islamofobia, rebuig, tolerància, integració, barreja ... conceptes que es posen sobre la taula de la convivència social i de la unitat civil de la col·lectivitats i que uns llencen contra altres.
He de dir que no em sorprèn el debat, i sí em sorprenen els recels dels progressistes i de l’esquerra en general a que es produeixi. Crec que el que s’està discutint és precisament la pervivència i la vigència dels valors laics i republicans que han, teòricament, caracteritzat la construcció política i social de la societat francesa moderna i en la que molts ens hem emmirallat.
A veure: Persones provinents d’altres cultures (religió, costums, tradicions, comportaments,...) que costa de respectar ( o és acceptar?) des dels nostres valors, ja que tenen elements molt qüestionables, s’estableixen entre nosaltres, volen mantenir elements importants d’aquelles seves cultures i ens demanen que els hi acceptem.
Què hem de fer? Adaptar-nos nosaltres (amb renuncies)? Adaptar-se ells (amb renuncies)? L’adaptació és integració?, o dissolució? Hi ha entremitjos? Podem conviure en diversitat?, llavors, quina norma preval? Hem de fer veure que no passa res? Anem cap endavant segons la nostra història, o fem passes endarrere?: Educació dels fills/es, paper de la dona, estructures familiars, paper social de la religió, ... No, si la vestimenta és el de menys! Folklore i tradicions, imperi de la Llei?
El debat és molt seriós i important per la nostra convivència social, pel que hem construït, pel que hem de continuar construint. No és pas la primera vegada que me’n ocupo.
Mataró 14 d’abril. Aniversari de la proclamació de la II República.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada