Despenjar el “trajo” de l’armari. Abandonar la roba informal. Acomiadar l’esbarjo i el lleure. Tornar a fer la maleta i anar a l’aeroport. El pont aeri encara no va al complert. La inèrcia d’allargar el ritme estiuenc fins passat el 11 de setembre. Obrir la porta de l’apartament de Madrid que sols han ocupat alguns amics aquest agost. El sol ja és més mandrós en llevar-se i se’n va a dormir més aviat. Sembla que ja se’n vol anar la calor, mica en mica.
Retrobar els companys i companyes. Veure de nou els i les col·laboradores. Les primeres reunions que plantegen com és obvi les perspectives i la feina dels mesos venidors. Comentaris dispersos sobre les vacances, els esdeveniments recents, el que ens ve al sobre, el que intuïm, sabem, ens han dit, o es remoreja.
Enfrontar-se de nou amb la feina i a la realitat. Com tothom, com sempre. La vida requereix pauses i vacances, però generalment i per la majoria, és treball, esforç i neguits.
Apa, som-hi!, paradoxalment, o no, amb els anys la tornada es fa més costeruda. Sort que ja s’albira el cim.
Madrid, 7 de setembre.
Retrobar els companys i companyes. Veure de nou els i les col·laboradores. Les primeres reunions que plantegen com és obvi les perspectives i la feina dels mesos venidors. Comentaris dispersos sobre les vacances, els esdeveniments recents, el que ens ve al sobre, el que intuïm, sabem, ens han dit, o es remoreja.
Enfrontar-se de nou amb la feina i a la realitat. Com tothom, com sempre. La vida requereix pauses i vacances, però generalment i per la majoria, és treball, esforç i neguits.
Apa, som-hi!, paradoxalment, o no, amb els anys la tornada es fa més costeruda. Sort que ja s’albira el cim.
Madrid, 7 de setembre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada