Henri Rousseau.

No fa pas gaire vaig tenir coneixement d’una exposició sobre Henri Rousseau al Museu de la Fundació Beyeler a Basilea. Tot seguit, aquella mostra s’ha repetit al Guggenheim de Bilbao i varem aprofitar que ja no era tant lluny per anar a veure-la. L’excursió va pagar la pena. Malgrat tot, penso que algun dia també valdrà la pena arribar-se fins a la ciutat suïssa (hi vaig ser al 87) ja que aquest Museu promet ser molt interessant.

Rousseau va ser una “rara avis” en el món artístic francés de finals del XIX i començaments del XX que sols va tenir reconeixement als darrers anys de la seva vida i molt més ja en la seva posteritat. Pel que he llegit va ser més reconegut pels joves avantguardistes que pel mercat de l’art. Fins i tot, el qualificatiu del “douanier” no és del tot precís, em sembla, ja que no va passar de burot, encara que vés a saber la concreta accepció francesa de la paraula.

Obra diversa: retrats, paisatges, les celebres estampes (mai tant ben dit) de la selva, visions màgiques, oníriques, … tot un món aplegat de tot arreu ja que la seva obra està molt escampada i per tant es fa difícil de veure en tanta intensitat com en aquesta exposició.

Dues obres, en podria destacar moltes d’altres. El catàleg de l'exposició va a engruixir la petita col·lecció de llibres d’art.

Una nit de carnaval. 1886. Philadelphia Museum of Art.




“Els alegres comediants” 1906. També del Philadelphia Museum of Art.

Aquesta darrere no sé pas perquè em va agradar tant…

Mataró, 16 de setembre.