Continuació. Sobre el deute públic a Espanya.

Com a continuació de l’argumentació que esposava ahir sobre la dependència financera dels Estat i les seves finances m’ha arribat (amb la primera presentació del projecte de Pressupostos 2011) un quadre expressiu que tot seguit reprodueixo.

A començaments de segle, l’endeutament d’Espanya (en relació al seu PIB) era semblant al de França i Alemanya. El del Regne Unit era més baix, mentre que el d’Itàlia era molt més alt.

L’evolució en aquests deu anys és significativament diferent. Espanya fa els deures en l’etapa bona del creixement. La corba és descendent fins a l’esclat de la crisi, mentre que els altres països exposats o mantenen la situació, no la milloren, o fins i tot l’incrementen. El Regne Unit ens sobrepassa el 2005.

Amb la crisi, tots incrementen l’endeutament amb l’idea d’estimular l’economia. Molt el Regne Unit, fort Espanya, però també els altres.

Ara, Espanya continua per sota de tots els altres i del promig dels països de la zona euro. Ningú ens pot acusar de no ser ortodoxes, abans –amb l’eufòria- els únics, darrerament –amb la crisi- com tots.

Compte, també, amb el quadre següent:

Del 2004 al 2008 la diferència entre l’endeutament total i el de l’administració central era d’uns 9 punts que corresponien a les Administracions territorials (CC.AA. i CC.LL.), diferència que comença a superar-se a partir del 2009 essent la previsió per l’any que ve d’uns 17 punts (quasi bé el doble). Per reflexionar-hi. Al territori, més victimisme o més rigor?

Madrid, 29 de setembre.