Potser ja no m’hauria de sorprendre per gaires coses. Amb el que he vist… Però encara, a cop calent, em sorprenen les reaccions que desperten determinades actuacions politiques i especialment els titulars periodístics (que moltes vegades no són pas els que posaria l’interessat) i el seguit de declaracions que sobre ells fa tothom a continuació sense cap mínim rigor. Bé, així es fa la política a casa nostra i així ens va a tots. Això sí que fatiga als ciutadans que n’estan ben farts.
L’Ernest Maragall fa l’exercici, que hauria de ser habitual entre el polítics, de fer una conferència pública i exposar el seu pensament sobre l’actualitat i les seves perspectives que, un cop coneguda, un pot estar-hi d’acord o en desacord, en tot o en part (ha de fer posteriorment un article per ratificar-la). Ràpidament s’aixeca una polseguera en que s’hi involucra molta gent. Al·ludits, o pretesament al·ludits, els propis, els adversaris, els analistes que hi veuen tota mena d’intencions que potser hi son, o potser no hi son, els comentaristes que ja tenen tema per ficar-hi cullerada sabent, o sense saber, de què parlen. En fi…
Si els polítics no s’expressen, malament. Si ho fan, també malament. Jo no estic pas d’acord amb tot el que diu l’Ernest, però em semblen interessants moltes de les coses que diu i sobre tot que ho digui. És que és inoportú! Sempre s’és inoportú (ho sé per experiència), i més en la política mediàtica que es fa avui.
Segurament els que no estem d’acord amb aquesta forma de fer política i que continuem creient en el debat honrat i transparent veiem amb bons ulls aquests exercicis als que hauríem d’estar més avesats i ser-ne més entusiastes, tot donant-los-hi la continguda importància que haurien de tenir, sense tant transcendentalisme. Al marge del que diguin els que fan sols política mediàtica i en viuen: polítics i mitjans.
Mataró 14 de febrer.
L’Ernest Maragall fa l’exercici, que hauria de ser habitual entre el polítics, de fer una conferència pública i exposar el seu pensament sobre l’actualitat i les seves perspectives que, un cop coneguda, un pot estar-hi d’acord o en desacord, en tot o en part (ha de fer posteriorment un article per ratificar-la). Ràpidament s’aixeca una polseguera en que s’hi involucra molta gent. Al·ludits, o pretesament al·ludits, els propis, els adversaris, els analistes que hi veuen tota mena d’intencions que potser hi son, o potser no hi son, els comentaristes que ja tenen tema per ficar-hi cullerada sabent, o sense saber, de què parlen. En fi…
Si els polítics no s’expressen, malament. Si ho fan, també malament. Jo no estic pas d’acord amb tot el que diu l’Ernest, però em semblen interessants moltes de les coses que diu i sobre tot que ho digui. És que és inoportú! Sempre s’és inoportú (ho sé per experiència), i més en la política mediàtica que es fa avui.
Segurament els que no estem d’acord amb aquesta forma de fer política i que continuem creient en el debat honrat i transparent veiem amb bons ulls aquests exercicis als que hauríem d’estar més avesats i ser-ne més entusiastes, tot donant-los-hi la continguda importància que haurien de tenir, sense tant transcendentalisme. Al marge del que diguin els que fan sols política mediàtica i en viuen: polítics i mitjans.
Mataró 14 de febrer.
4 comentaris:
No es pot repicar i anar a la processó. O el que és el mateix: No és pot criticar a un govern del que es forma part.
Els debats i discrepàncies han de ser internes i si es volen fer públiques, primer cal dimitir. En Tarradellas ja l’hagués fer dimitir, com de fet ja va fer.
Així es com ho veig jo.
joan ametller
Joan, tens raó. En la meva interpretació dels fets vaig oblidar-me (descuit important) que el que parlava era un membre del Govern. Potser el meu desig de un debat honest i transparent, no mediatitzat, em va obnubilar.
Disculpame, pero no entiendo el catalan. Yo espero que tu si entiendas mi idioma, el que te da de comer y por cierto muy bien segun se comentan en los foros.
Me gustaria decirte que la publicacion de un blog no os redime de vuestro trabajo. Yo no recuerdo haber visto tu cara en las retransmisiones de la TV, pero me imagino, que serias uno mas de los ausentes, de los que solo apareceis por el congreso o saenado a cobrar, o la mejor ni a eso, pues lo haceis por transferencia bancaria. Yo te pediria que en vez de luchar tanto por ti y por una Cataluña "rica", luches por una España rica, donde quepamos todos y nos entandamos todos y donde vosotros los politicos seais uno mas y no "la casta" como lo que sois actualmente.
Te envio un pequeño video que espero publique en tu blog y lo transmitas a amigos, colegas y familiares y me comenteis si lo que digo es cierto o erroneo.Saludos
http://www.youtube.com/watch?v=cFBZfje76WM
Evidentment la primera reacció ha estat de rebutjar el comentari anterior per moltes coses que, llegint-lo, crec ben paleses. Però he cregut que valia la pena deixar constància de la campanya antidemocràtica que aquests dies estem rebent els parlamentaris a partir, sembla, de la publicació d’un llibre sobre algunes circumstàncies i actuacions d’alguns polítics –generalment mal explicades- enlairades a categoria denigradora del conjunt.
Crec que la millor resposta i testimoni que puc fer és precisament aquest propi blog, on des de ja fa més de quatre anys deixo constància de moltes de les meves vivències, pensades i impressions vàries, sense oblidar que sóc un polític.
Compte! Encara és viu l’ou de la serp!
Publica un comentari a l'entrada