Renaixentistes.

A l’Ajuntament de Vilassar de Mar es presenta un any més un nou recull d’articles que l’Ernest Lluch va escriure a La Vanguardia entre 1994 i el 2000. Ja són vuit els llibrets recopilatoris editats conjuntament per la Fundació que porta el seu nom i l’Ajuntament de la vila que el va veure néixer.

Enguany, havia de ser el presentador de l’acte l’amic Lluis M. de Puig que per motius familiars no va poder-hi estar present . El va substituir l’Enric Lluch fill, nebot de l’Ernest, que va presentar al convidat de glosar al personatge. Aquest any fou l’ Oriol Bohigas.

L’Enric Lluch va traçar alguns paral·lelismes entre l’Ernest i l’Oriol: l’estima a la seves respectives professions, la seva activitat universitària, la presència pública i el compromís cívic, els neguits culturals, la seva curiositat, la llibertat de pensament no encotillada,… El que em va agradar més fou que els va definir com a homes renaixentistes. Si, del Renaixement italià que dóna el tomb a l’obscuritat de l’Edat Mitjana. D’aquella època en que figures excepcionals varen tocar totes les arts, totes les tecles i es varen interessar per tot en un ambient delerós de progrés i d’excel·lència.

Bona comparació, certament. De l’Ernest Lluch s’ha dit molt de les seves aficions i de la seva curiositat més enllà del seva feina concreta que ja de per si va ser múltiple: economista, polític, acadèmic, investigador, publicista,…De l’Oriol Bohigas també en coneixem varies facetes a part de la més coneguda i reconeguda d’arquitecte. L’Oriol ja passa dels vuitanta, però encara està al peu del canó. La troncada vida de l’Ernest, sols amb 63 anys, podia haver donat encara més del que en va llegar que és molt. En qualsevol camp dels que va tocar vés a saber quin recorregut encara li quedava per recórrer.

L’Oriol Bohigas en el seu parlament va repassar alguns llocs de coincidència amb l’Ernest. De quan es varen conèixer, a la redacció de Serra d’Or, de PNN’s a la Universitat de Barcelona dels seixanta, de l’aventura d’Edicions 62, fins a la Universitat Internacional Menéndez Pelayo a Santander. Però el glosador va voler remarcar, ja que ens havíem aplegat en un acte de presentació d’un nou recull d’articles seus, la qualitat tant literària com de contingut d’aquells escrits i de la importància que poguéssim tornar-los a llegir.

L’Alcalde de Vilassar de Mar, Joaquim Ferrer, en les seves paraules de benvinguda, ja havia llegit el començament del article “15,4 por ciento y 15,4 por ciento” publicat el 29 d’abril del 1999. L’Oriol Bohigas ho va tornar a fer i jo el reprodueixo per tancar aquesta entrada ja que m’agrada molt.

“Escribir es decir lo que se piensa más allá de lo que se está “obligado” a pensar. Es dar tu opinión yendo al fondo de lo que te parece cierto sin tener en cuenta el qué dirán. Se ha intentado crear una corriente de opinión única, unitaria y excluyente que intenta eliminar cualquier discrepancia. Discrepancias que posiblemente tienen más verdad y por tenerla evitarán que se haga el ridículo ante cifras exageradas y poco sopesadas.”

Mataró, 13 de desembre.