La N-II al Maresme altre cop a debat al Congrés.*

*(enviada a Capgros.com per la seva publicació)

Aquesta setmana a la Comissió de Foment i Habitatge del Congrés dels Diputats es va veure i fer el debat corresponent d’una Proposició No de Llei que ERC va presentar el passat 18 de maig relativa al funcionament i trasllat de la N-II entre Montgat i Cabrera.

El grup proponent proposava quatre punts que en resum deien (a l’enllaç anterior hi ha el text complert):

1.Convertir la N-II en via urbana i traslladar la N-II a la C-32 i que aquesta fos gratuïta.
2.Incloure al Pressupost del 2008 una partida per estudiar el punt anterior.
3.Actuar per millorar el servei ferroviari.
4. Executar l’abaixador de Premià de Mar.

El portaveu del Grup Parlamentari Socialista a la Comissió em va passar el tema per tal que articulés la resposta adient (val a dir que jo no sóc membre d’aquesta Comissió). Vist el contingut de la Proposició No de Llei, i recuperada la documentació existent sobre el tema, bàsicament els treballs del Consell Comarcal del Maresme, vaig creure convenient proposar una esmena de substitució del text presentat que intentés recollir l’esperit que estava contingut en el document “Mobilitat i infrastructures del Maresme” aprovat per unanimitat pel Ple de Consell i ratificat després pel Consell d’Alcaldes a la primavera de l’any 2004. Per recolzar la meva argumentació vaig fer servir el contingut del recentment publicat “Pla Estratègic del Maresme 2015”.

L'esmena de substitució, un cop contrastada amb els criteris del Ministeri de Foment en un tens estira i afluixa, fent valer el meu coneixement de la problemàtica, va quedar resumida en sis punts:

1. Accelerar la decisió sobre les alternatives previstes pel Ministeri.
2. Afavorir la conversió de la N-II en via urbana
3. Millorar el servei ferroviari en freqüències i unitats de servei.
4. Proposar noves vies ferroviàries.
5. Executar l’abaixador de Premià de Mar (coincident amb la proposta d’ERC).
6. Valorar favorablement la supressió selectiva de peatges a la C-32. (Aquest darrer punt a part dels anteriors ja que la competència d’aquesta via és de la Generalitat i per tant no podíem dirigir-nos al Govern Central).

Així es va registrar la contra proposta el dia abans del debat i vaig enviar-la a tots els portaveus dels grups parlamentaris de la Comissió de Foment.

El següent pas va ser determinar amb el grup proponent (ERC) si hi havia possibilitat d’acceptació o de transacció sobre l’esmena, ja que de no ser així sols es podia votar, a favor o en contra, de la proposició inicial. En Joan Tardà es va avenir a parlar-ne, i va començar una nova negociació sobre les respectives posicions que es va perllongar fins deu minuts abans del debat i que encara es va modificar en el transcurs del mateix.

El text final, que es va aprovar per unanimitat, fet del que n’estic molt content, incorpora punts i posicions de les dues propostes: l’inicial d’ERC i la de substitució del grup socialista. A l’enllaç es pot veure el text íntegre que es va acordar i que en resum diu:

1. Accelerar la decisió sobre totes les alternatives que hi ha sobre la taula. (és a dir, ni sols les de Foment, ni sols les d’alliberar el peatge)
2. afavorir la conversió de la N-II en via cívica (tal com ja existeix a la travessia de Mataró)
3. Actuar en la millora del transport ferroviari. (agafant íntegre el text inicial d’ERC)
4. Proposar noves vies de transport ferroviari.
5. Executar l’abaixador de Premià de Mar (en que coincidíem les dues posicions)
6. Valorar favorablement la supressió de peatges.

Aquest és el treball, moltes vegades de fer puntes de boixets, per acostar posicions i assolir unanimitats que donen més força a les resolucions enlloc de ser acceptades o rebutjades per fraccions polítiques.

Madrid, 22 de novembre.