Amb les felicitacions i compliments del President de la Comissió de Pressupostos i dels portaveus dels grups presents (PP, CiU, PNV) he fet la meva estrena com a portaveu del GPS. Gràcies a tots ells.
Compareixença quadrimestral del Secretari d’Estat d’Hisenda i Pressupostos, Carlos Ocaña, per explicar la marxa del Pressupostos Generals de l’Estat d’enguany. Els darrers indicadors econòmics coneguts són excel·lents. El PIB cap amunt, 4,1% el primer trimestre d‘aquest any. La inflació cap avall, 2,3% el maig. Més i millor ocupació amb unes taxes d’atur sorprenentment baixes. Augmenta la productivitat, 1,1%, i millora la balança comercial que contribueix negativament menys al creixement del PIB. En aquest context l’evolució de la recaptació impositiva continua essent de dos dígits, 12,6%, en el que va d’any amb una resultant en termes de superàvit sobre el PIB del 1,38%.
Sembla que en el decurs de l’any, segons els analistes, aquestes dades es moderaran, però ves a saber... Si, la construcció afluixarà i la demanda interna ja ho està fent. Però la indústria està creixent, i la revifada de l’economia europea portrà a l’alça les exportacions. Veurem. El Secretari d’Estat es mostra prudent, és el seu paper. La portaveu del PP, Fátima Bañez, fent lògicament una lectura no tant positiva de la situació econòmica, li demana cautela i prudència. Al meu torn li demano que analitzi bé la situació i que no ens trobem amb uns resultats pressupostaris extraordinàriament positius al final de l’exercici que la ciutadania no entendria. Potser hi ha marge per reduir impostos o augmentar la despesa necessària per canviar el m0del de creixement o en la millor financiació de la Llei de Dependència. (En Paco Marugán m’adverteix que no faci “aquaplanning” amb les meves asseveracions)
Les darreres noticies de les que tinc coneixement al tornar al despatx son les declaracions del Vice-president Solbes que diu que de seguir així es tindran que revisar a l’alça les previsions efectuades fins ara que entre altres ens van portar la setmana passada a fixar un sostre de despesa pels Pressupostos de l’any que ve que potser a la vista de la situació serà escadusser, i també diu que potser es podran fer més rebaixes impositives en la legislatura propera.
El debat pendent, o sobre el que encara no hi ha consens o unanimitat, és sobre si tots els ciutadans reben els beneficis d’aquesta perllongada bonança. Crec que la percepció no ho avala del tot, i això no és bo.
Compareixença quadrimestral del Secretari d’Estat d’Hisenda i Pressupostos, Carlos Ocaña, per explicar la marxa del Pressupostos Generals de l’Estat d’enguany. Els darrers indicadors econòmics coneguts són excel·lents. El PIB cap amunt, 4,1% el primer trimestre d‘aquest any. La inflació cap avall, 2,3% el maig. Més i millor ocupació amb unes taxes d’atur sorprenentment baixes. Augmenta la productivitat, 1,1%, i millora la balança comercial que contribueix negativament menys al creixement del PIB. En aquest context l’evolució de la recaptació impositiva continua essent de dos dígits, 12,6%, en el que va d’any amb una resultant en termes de superàvit sobre el PIB del 1,38%.
Sembla que en el decurs de l’any, segons els analistes, aquestes dades es moderaran, però ves a saber... Si, la construcció afluixarà i la demanda interna ja ho està fent. Però la indústria està creixent, i la revifada de l’economia europea portrà a l’alça les exportacions. Veurem. El Secretari d’Estat es mostra prudent, és el seu paper. La portaveu del PP, Fátima Bañez, fent lògicament una lectura no tant positiva de la situació econòmica, li demana cautela i prudència. Al meu torn li demano que analitzi bé la situació i que no ens trobem amb uns resultats pressupostaris extraordinàriament positius al final de l’exercici que la ciutadania no entendria. Potser hi ha marge per reduir impostos o augmentar la despesa necessària per canviar el m0del de creixement o en la millor financiació de la Llei de Dependència. (En Paco Marugán m’adverteix que no faci “aquaplanning” amb les meves asseveracions)
Les darreres noticies de les que tinc coneixement al tornar al despatx son les declaracions del Vice-president Solbes que diu que de seguir així es tindran que revisar a l’alça les previsions efectuades fins ara que entre altres ens van portar la setmana passada a fixar un sostre de despesa pels Pressupostos de l’any que ve que potser a la vista de la situació serà escadusser, i també diu que potser es podran fer més rebaixes impositives en la legislatura propera.
El debat pendent, o sobre el que encara no hi ha consens o unanimitat, és sobre si tots els ciutadans reben els beneficis d’aquesta perllongada bonança. Crec que la percepció no ho avala del tot, i això no és bo.
Madrid, 26 de juny.
2 comentaris:
Molts interessant, els portaveus de PNV i CiU han dit algo també i s'han limitat a mirar com els grans parlaveu de les coses importants?
M'ha semblat una nota molt clara i pedagògica, amb posicions de fons molt raonables: em sento ben representat, el meu vot va ser útil !
... però, què vol dir, en el vostre context, en el Madrid del Manzanares, fer aquaplanning ?
Publica un comentari a l'entrada