Després de la darrera batalla electoral els fronts de la contesa general experimenten poques variacions.
És cert que el PP ha guanyat en nombre de vots. Els resultats als seus feus de Madrid i el Llevant han estat bons. En el cas de la capital ha comportat un terratrèmol al PSOE que era previsible. En el cas de Llevant, l’aigua i l’urbanisme desenfrenat (l'intent de controlar-lo) han passat factura als socialistes. L’abstenció allà on sols hi havia eleccions municipals, especialment notable a Catalunya, ha ajudat a marcar la diferència entre les dues formacions.
Però la constitució dels consistoris i els governs autonòmics comportarà alguna que altra reassignació de responsabilitats que el PSOE pot rendibilitzar en capitals de província i ciutats importants, encara que tinc més dubtes en el cas de les comunitats autònomes. Sí, però, que el PP perd les majories absolutes que tenia a Navarra i a les Balears, i a les Canàries passa a la tercera posició, i el PSOE manté tots els seus feus. A les ciutats importants de les comunitats històriques els socialistes, sols o amb aliances, no deixen cap paper als populars, mentre que les capitals andaluses es resisteixen al PSOE, llevat de Jaén, i segurament mantenint Sevilla pels pèls.
L’estratègia dels populars els ha funcionat relativament bé. Almenys per mantenir la tensió en el seu electorat i conservar les opcions que tenen si l’electorat de l’adversari es desmobilitza. Els temes basc i català continuaran en l’agenda política dels propers mesos. Les decissions que ha de prendre el PSOE a Navarra, també que es fa amb De Juana Chaos, i la fràgil estabilitat del Govern català seran elements determinants.
En el cas basc, sembla que l’electorat d’allà ha premiat l’esforç del President del Govern d’intentar cercar la pau. Però no hem d’oblidar que també ha tingut l’efecte contrari per l’electorat de les espanyes eternes. El tema navarrès servirà per afegir més llenya al foc de la situació. Pot el PSOE amb el panorama actual plantejar-se fer fora l’UPN de les institucions a base d’aliar-se amb Nafarroa Bai? Crec força impensable que la diputada Uxué Barkos pugui assolir l’alcaldia de Pamplona amb vots socialistes havent-hi els d’ANV per entremig.
En els cas del governs dels dos arxipèlags és complicat per l’entramat d’interessos pecuniaris i particularistes que s’hi donen. L’experiència d’en Xiscu Antich no va ser reeixida per reeditar-la fàcilment, i la figura d’en López Aguilar crec que tindrà dificultats per imposar-se.
A Catalunya ja hi tornem a ser. A Barcelona ciutat ERC ja ha fet la primera campanada que no serà l’última. Hi ha massa diferències i cal donar massa explicacions, especialment entre les bases dels components del tripartit, per pensar en l’extensió uniforme i sense problemes d’aquesta fórmula de coalició. La sentència del Constitucional sobre l’Estatut i la proximitat de les eleccions generals no ajudarà, ans al contrari, a l’estabilitat de les esquerres. Però el país és com és. És com el defineixen els ciutadans/es amb els seus vots, actius o passius, en cada procés electoral i tothom s’haurà d’arremangar a explicar quines són les opcions possibles i els seus costos i no resguardar-se en mirar-s’ho des de fora afavorint així situacions de desgovern o de paràlisi.
Aquesta darrera batalla no permet determinar si la guerra es decidirà, si mai en política les guerres es decideixen definitivament, en la propera contesa de la primavera que ve. Les espases continuen en alt amb la tensió corresponent.
Mataró, 1 de juny.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada