A la revista El Siglo de Europa d’aquesta setmana (nº699) he ensopegat de casualitat, al final d’un article que comenta un recent llibre d’ Esther Jaén titulat “Cómo ser político y no morir en el intento” (Ed. Robinbook) que repassa algunes de les més divertides i reveladores anècdotes polítiques, amb el següent paràgraf relatiu a una anècdota que desconeixia:Pocos hubieran augurado tan “buena estrella” para (Artur) Mas hace tan sólo unos años, cuando el todavía presidente de la Generalitat, Jordi Pujol, lo “presentaba en sociedad” con una tremenda “pifia” (...) Estaba Pujol anunciando ante las cámaras y micrófonos el nombramiento de “mi gran amigo, Manel Mas” (...) Algunos periodistas allí presentes soltaron una sonrisilla al percatarse de que, al cambiar el nombre de Artur por Manel, Pujol estaba hablando de un conocido rival político: el socialista Manel Mas, presidente de la Federación Catalana de Municipios y Provincias.
Bé, llevat que ja és un lloc comú entre els “plumilles” canviar el nom de la Federació de Municipis de Catalunya (a més, ui, ui,.. afegir-hi províncies a Catalunya, quin tabú!!), estic content de que el President Pujol em considerés gran amic, alguna idea n'havia de tenir al cap.
Ja ho veieu, problemes amb “l’altre” Mas. El que passa és que sóc més vell que ell, i fa més temps que em dedico a aquest ofici, encara que amb menys paper.
Mataró, 15 de juny.
5 comentaris:
Etimològicament la paraula prvíncia és llefiscosa i repugnant. Si a vostè li agrada què vol que li faci. Ara, li recordo que vostè vota sí a un estatut que canvia províncies per vegueries.
No entenc que una paraula d’origen romà ( o llatí) pugui ser llefiscosa i repugnant per ella mateixa. La Provença francesa és una de les regions més maques d’Europa.
Jo no m’he manifestat sobre el que em sembla aquesta paraula (encara que crec que té més solera que demarcació que usen els de la CCRTV per ex.), sols he destacat que en el imaginari nacionalista (com representes molt bé amb el teu comentari) és una paraula tabú, i a la FMC a diferència de la FEMP (Municipios y Provincias) mai es va fer servir.
Si, ara amb l’Estatut farem el viatge invers del que explica Jesús Burgueño a “De La Vegueria a La Provincia: La Formacio De La Divisio Territorial Contemporania Als Paisos Catalans (1790-1850) “ R. Dalmau Ed., i sols amb el nom (ah, el nominalisme en el pensament nacionalista!) ens tornarem a situar en l’absolutisme
Es refereix al nominalisme dels que anomenen "dabate por el estado de la nación" al que aquí anomenem debat de política general?
També. Però espera't, que pel camí que anem dintre d’un temps no s’anomenin al revés
En 23 anys de governs nacionalistes s'ha mantingut el nom de política general.
En 30 anys de governs no nacionalistes s'ha mantingut el nom de "por ele stado de la nación".
Publica un comentari a l'entrada