Una setmana després de començat, amb la presentació i votació de les propostes de resolució, conclou el debat.
Els grups parlamentaris presenten més de105 propostes. De tots temes i colors, amb voluntats diverses: d’acord, de confrontació, de pacte, d’afirmació de principis, i fins hi tot, “brindis al sol”.
Constatacions:
1. La visualització del canvi de parella. El portaveu de CiU remarca els acords i les acceptacions (sols queda fora el transvasament del Roïna). El d’ERC enumera els incompliments i els desenganys, tot fent advertiment de perills i traïcions. Votem en contra les seves propostes i ells ens ho tornen. Els de CiU aconsegueixen tirar endavant set de les seves amb els nostres vots, i dues més amb els del PP, avantatges de jugar totes les cartes. Amb el canvi ens guanyen en 11 proposicions (3 de CiU; 3 de CC; 2 d’ERC i 4 del PNV)
2. La impossibilitat d’acord en el tema basc. En Rajoy, d’acord amb els seus mentors mediàtics i polítics, sols parla del que no va parlar la setmana passada: Del procés de pau a Euskadi. Diu que no, que no estan d’acord amb com es porta el tema. Amb un dur discurs, millor dit, bèstia, anuncia que els no hi seran.
3. Julio Villarubia s’estrena com a portaveu del GP Socialista en aquest debat. Un digital el titlla de “semioscuro diputado vallisoletano”. Renoi! Que “oscuros” devem ser els altres! Presenta les nostres propostes i les que hem acordat amb tots els altres grups. De fet les traurem totes (per contra el PP no en traurà cap de les seves) sobre una munió de temes diversos d’acció de govern d’interès ciutadà.
4. Excepcionalment en aquest debat demana la paraula el President del Govern, degut a la proposta que ha fet el PP sobre el tema basc. Reclama acords i consens. Recolzament al Govern, ni silenci, ni crítica. Diu: “Los ciudadanos tienen el derecho de ver a sus fuerzas políticas a la altura para conseguir la paz”. Això reobre el debat que s’havia pretès deixar per més endavant. És inevitable, i tots els grups, des d’un o altre punt de vista, carreguen contra el PP i donen recolzament al Govern. El President el clou dient que farà un esforç per aconseguir el consens en mig d’una broca monumental de la bancada del PP pel tema de les víctimes.
Mentre, a la fila del davant meu, l’Eduardo Madina, està capficat a l’ordinador, blanc com la cera. Ànims, Edu, una abraçada!! T’esperen dies intensos.
Madrid, 6 de juny.
Els grups parlamentaris presenten més de105 propostes. De tots temes i colors, amb voluntats diverses: d’acord, de confrontació, de pacte, d’afirmació de principis, i fins hi tot, “brindis al sol”.
Constatacions:
1. La visualització del canvi de parella. El portaveu de CiU remarca els acords i les acceptacions (sols queda fora el transvasament del Roïna). El d’ERC enumera els incompliments i els desenganys, tot fent advertiment de perills i traïcions. Votem en contra les seves propostes i ells ens ho tornen. Els de CiU aconsegueixen tirar endavant set de les seves amb els nostres vots, i dues més amb els del PP, avantatges de jugar totes les cartes. Amb el canvi ens guanyen en 11 proposicions (3 de CiU; 3 de CC; 2 d’ERC i 4 del PNV)
2. La impossibilitat d’acord en el tema basc. En Rajoy, d’acord amb els seus mentors mediàtics i polítics, sols parla del que no va parlar la setmana passada: Del procés de pau a Euskadi. Diu que no, que no estan d’acord amb com es porta el tema. Amb un dur discurs, millor dit, bèstia, anuncia que els no hi seran.
3. Julio Villarubia s’estrena com a portaveu del GP Socialista en aquest debat. Un digital el titlla de “semioscuro diputado vallisoletano”. Renoi! Que “oscuros” devem ser els altres! Presenta les nostres propostes i les que hem acordat amb tots els altres grups. De fet les traurem totes (per contra el PP no en traurà cap de les seves) sobre una munió de temes diversos d’acció de govern d’interès ciutadà.
4. Excepcionalment en aquest debat demana la paraula el President del Govern, degut a la proposta que ha fet el PP sobre el tema basc. Reclama acords i consens. Recolzament al Govern, ni silenci, ni crítica. Diu: “Los ciudadanos tienen el derecho de ver a sus fuerzas políticas a la altura para conseguir la paz”. Això reobre el debat que s’havia pretès deixar per més endavant. És inevitable, i tots els grups, des d’un o altre punt de vista, carreguen contra el PP i donen recolzament al Govern. El President el clou dient que farà un esforç per aconseguir el consens en mig d’una broca monumental de la bancada del PP pel tema de les víctimes.
Mentre, a la fila del davant meu, l’Eduardo Madina, està capficat a l’ordinador, blanc com la cera. Ànims, Edu, una abraçada!! T’esperen dies intensos.
Madrid, 6 de juny.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada