Final de curs.

Avui acaba l’actual període de sessions. al Congrés. Déu n’hi do l’activitat que hi ha hagut.

A tall d’exemple, en l’àmbit social i econòmic aquest matí hem vist la convalidació del Reial Decret Llei sobre la millora del creixement i l’ocupació, que recull l’acord entre empresaris, sindicats i Govern. En el Ple de la setmana passada es va iniciar el tràmit de l’anomenada Llei de Dependència. Fa pocs Plens va començar a caminar la reforma de la normativa fiscal i la prevenció del frau. De cara la proper període de sessions, el Govern ja ha aprovat l’avantprojecte de la Llei d’Igualtat, una altra gran aposta del Govern de Rodríguez Zapatero.

En l’àmbit de la política territorial, aquest període ha vingut marcat per l’Estatut de Catalunya. Primer el debat entre les Comissions del Parlament i de Les Corts Generals, la seva aprovació i la seva ratificació. Però també s’ha aprovat l’Estatut del País Valencià i s’ha pres en consideració el d’ Andalusia. També en aquest terreny hi ha feina prevista quant tornem al setembre. Cal no oblidar l’aprovació de la carta de Barcelona i la llei de capitalitat de Madrid, pràcticament acabada.

Però el tema estrella d’aquest període ha estat el procés de pau al País Basc. De la declaració de l’alto el foc a l’inici de les negociacions. Cal deixar clar que aquest tema no és fàcil i va per llarg, pel que en continuarem parlant a la tornada i segurament més enllà.

Aquest període ha viscut el canvi dels recolzaments parlamentaris del Govern. Si en l’anterior període (setembre - desembre ’05) l’aprovació del pressupost pel ’06 va veure l’increment de vots a favor del Govern, en l’actual ja s’ha visualitzat un canvi, perdent importància els socis preferents (ERC i IV-ICV) i començar a tenir paper d’altres com CiU i el PNV, especialment en els temes fiscals i econòmics. En el nou període, segurament fruit de previst procés electoral a Catalunya, no sé si s’aclarirà o s’enterbolirà aquest tema d’aconseguir tirar endavant la voluntat del Govern amb els vots precisos.

El paper del principal grup de l’oposició (el PP) ha estat accentuar el seu perfil més dur, fins i tot barroer, contra el Govern, però sense aconseguir arrossegar cap grup més a les seves pretensions, propostes i forma d’actuar. Torna a ser d’actualitat aquesta posició. No sé si tots els seus Diputats, militants i electors estan en la mateixa línia. A Madrid es diuen moltes coses, les especulacions i els rumors són habituals, però permeteu-me posar-los en dubte, ja que en les manifestacions i actituds públiques no es veuen diferències.

Madrid, 29 de juny.