Sant Joan.

UN VESPRE QUAN L'ESTIU OBRIA ELS ULLS
PER AQUELLS CARRERS ON TU I JO ENS HEM FET GRANS,
ON VAM APRENDRE A CÓRRER,
DAMUNT UN PAM DE SORRA
S'ALÇAVA UNA FOGUERA PER SANT JOAN.

LLAVORS UN TROS DE FUSTA ERA UN TRESOR
I AMB UNA TAULA VELLA JA ÉREM RICS.
PELS CARRERS I LES PLACES
ANÀVEM DE CASA EN CASA

PER FER-HO CREMAR TOT AQUELLA NIT
DE SANT JOAN

DONEU-ME UN TROS DE FUSTA PER CREMAR
O LA PRENDRÉ D'ON PUGUI, COM AHIR,
COM SI NO N'HI HAGUÉS D'ALTRA.
JO HE SEGUIT COM VOSALTRES.
NO VULL SENTIR-ME VELL AQUESTA NIT.

QUE UN TROS DE FUSTA TORNI A SER UN TRESOR.
QUE AMB UNA TAULA VELLA SIGUI RIC.
PELS CARRERS I LES PLACES
ANIRÉ DE CASA EN CASA

PER FER-HO CREMAR TOT AQUESTA NIT DE SANT JOAN.

(Joan Manuel Serrat: "Per Sant Joan")

Mataró, 23 de juny.