El último mohicano.

Amb la renúncia d’en Pasqual Maragall a tornar a encapçalar la llista dels socialistes a les properes eleccions autonòmiques es produeix la retirada del front de l’escenari d’un del darrers membres de la generació de polítics socialistes que van construir les eines (partit i institucions) que han servit per fer política els darrers 30 anys. Busqueu fotografies, regireu la memòria i us en adonareu, a Catalunya i a Espanya.

Qui diu que no hi ha hagut renovació? Presidents de partit, Primers secretaris, Ministres, Diputats/es, alcaldes/es. Molts d’ells encara estan en actiu, vull dir que encara treballen a la política. És normal tampoc són massa grans. Encara tenen possibilitats, sinó de recorregut, si d’aportació constructiva, al menys per la seva experiència.

Ara, els nous líders socialistes tenen un doble repte: Estar a l’alçada dels seus antics dirigents, que amb els seus encerts i errors han tingut un nivell excepcional i així seran reconeguts per la història. En Joan, des de allà on sigui, pot estar content. I segon, saber com aprofitar tota aquesta experiència acumulada. Fora un gran error no tenir-la present en el continuat camí de la vida.

Madrid, 27 de juny.