L'estat d'Europa i el paper del socialisme.

En mig de la campanya del referèndum, un matí de dissabte de reflexió sobre Europa i el paper dels socialistes organitzat per Nou Cicle.

Convé alimentar-nos ideològicament. Com tot ser viu necessitem vitamines per créixer i donar fruits. Si no llegim, escoltem, debatem, reflexionem, no creixerem, ens quedarem “rabassuts”, no sabrem comprendre, i consegüentment no ens adaptarem ni donarem respostes, personals, professionals, polítiques, als canvis del nostre entorn. De tant en tant: “Pujar al campanar i mirar l’horitzó”, l’amic Rafael Jorba dixit.

Maria Badia introdueix el tema: “No hi ha projecte polític a Europa. Cal intentar un debat de llarg recorregut des del socialisme per construir-lo.”

Raimon Obiols ha fet un document sobre el tema. “Farem un acte de voluntarisme una mica desproporcionat”. A on estem?
Europa: Travessa la crisi més greu des del procés d’integració. Hi ha perill de re- nacionalització. Malgrat tot, s’obren oportunitats.
El socialisme: Panorama preocupant. No ens podem fer gaires il·lusions. Hi ha l’excepció espanyola, en la que es reconeix que la distància entre el que es fa i el que es diu es molt curta. Esgotament de la tercera via que ha deixat mal gust de boca.

Hauríem de començar amb un procés d’activisme, explorar la possibilitat d’instruments d’activisme europeu. La discussió vertical, de les institucions als ciutadans, no va. L’horitzontal, entre els ciutadans i la societat civil, és força estèril. Vegis, si més no el procés de la Constitució europea. Cal un procés en diagonal. Cal explorar com s’ha de fer. Sense els partits nacionals això no va. Però només amb l’activisme, tampoc.

Acaba amb un desig lúcid i esfereïdor alhora: “Cal trobar-se com les tribus saharianes es troben en el desert”.

José Luis López Bulla fa una aportació des de la seva visió de sindicalista. Cal superar l’àmbit nacional. La ciutadania europea es construirà si “palpa” Europa. Es precís construir un welfare europeu.

En Miquel Iceta, arrenca amb una potent autocrítica: “Una reflexió com la d’aquí no surt d’una organització clàssica. Hem fet un partit especialitzat en la gestió de la conjuntura” Mare meva, és el vice 1er. Secretari del PSC!! Ja era hora que algú fes aquesta reflexió en veu alta!. “El paper dels partits serà una mica minso ja que tenen al cap altres coses, però no hem de renunciar a implicar-los”.

La Blanca Vilà fa una aportació més acadèmica. Primer percepció: “Cal la visibilitat de la quotidianitat de la percepció europea”. Després ja hi haurà consciència, a la que haurà de seguir la responsabilització. Cal visualitzar el que és l’àmbit europeu i que els medis hi ajudin. Respondre a la fractura entre la ciutadania i la construcció europea.

Desprès d’una pausa per refer-nos més intervencions. Les nou primeres (més o menys, en nom de...) interessants. Les següents, més horitzontals, prescindibles. Potser és que estava cansat.

Mataró, 12 de juny.