18 de juny, 2006

El resultat.

Primera impressió.
20,00 h. Catalunya Ràdio. “La ràdio nacional de Catalunya”. El guanya amb el 75% de les paperetes dipositades. El NO treu un 20%. En blanc el 4%. Nuls l’1%. Participació estimada el 45%.
Primera constatació sobre la participació. El resultat és baix. Per quina raó? Vés a saber! Per desinterès del tema? Pot ser. Per cansament del llarg i polèmic procés? Pot ser també. Per donar-ho per fet tal com diuen les enquestes? Potser sí. Però el cert és que com el referèndum de la constitució europea, una part important de la ciutadania no ho ha considerat tan cabdal per fer una cosa tan senzilla, que requereix tan poc esforç, com anar cinc minuts, mitja hora en total si voleu, d’anar a votar. Contratemps per la democràcia? Evident. Signe dels temps a les nostres societats? També.

Dels vots expressats, que al final és el que compta. Aclaparadora victòria del SÍ. 3 de cada 4 votants. Manifestació de voluntat del moviment gradual. Rebuig, tant del immobilisme com de la batzegada. La suma d’ambdues posicions (representades pel PP i ERC) poc important. Que s’ho mirin, a més se l’han de repartir. L’alternativa de Govern a Espanya no és res a Catalunya. L’alternativa d’Estat a Espanya tampoc.

(Botero, of course)


Els resultats definitius varien poc.
En tot cas, la participació real puja respecte a l’estimada quasi un 10%, passa del 45% al 49,4%. Millor. Els , 73,9%, els NO, 20,8%, els blancs, 5,4%. És a dir, punt avall, punt amunt ratifiquen l’enquesta de les vuit a tancament d’urnes. Satisfacció a les files dels que em apostat i lluitat pel .

Ara comença una nova carrera. Calma, però. No tornem a anar de pressa.

Mataró, 18 de juny.

1 comentari:

Carol Crisosto ha dit...

Pues que esta ganancia sea en beneficio de la Región de Cataluña , razón de lucha de muchas y muchos mas que anhelaban lo mismo.
Chile. Carol.