El que els penso dir…
Aquests dies aniré amunt i avall explicant la meva visió del nou Estatut i perquè hem de votar SÍ el proper dia 18.
No els penso parlar de Catalunya, sinó d’Espanya.
No els penso parlar de passat, sinó de futur.
No els penso parlar de principis, sinó de govern.
No els penso parlar de somnis, sinó de realitats.
No els penso parlar del que pot ser, sinó del que és i serà.
No els penso parlar de passat, sinó de futur.
No els penso parlar de principis, sinó de govern.
No els penso parlar de somnis, sinó de realitats.
No els penso parlar del que pot ser, sinó del que és i serà.
Els parlaré de nosaltres, catalans/nes, dins l’Espanya plural.
Els parlaré de com les altres autonomies voldran el mateix que demanem ara nosaltres.
Els parlaré de descentralització i de difusió del poder.
Els parlaré de que tindrem més competències i més recursos.
Els parlaré de quina capacitat tindrem d’ara en endavant.
Ja sé que tot això no agrada als de la “ceba”, però a mi SÍ.
Mataró, 3 de juny.
4 comentaris:
Jo crec que tenim dret a saber perquè quan estem discutint l'estatut de Catalunya vostè prefereix parlar d'Espanya. Com a mínim, ja que ens insulta, justifiqui i raoni les seves sentències i eslògans.
Senzillament, amic, perquè és una llei espanyola. Parlar de l’Estatut de Catalunya és parlar del que l’actual Espanya vol per l’administració i el govern dels seus habitants que viuen a Catalunya.
Això no és res més que la pura i dura realitat. Que jo la digui, independent de que m’agradi molt o poc, no crec que representi cap insult. N’hi ha que somien, o somieu, altres coses que són completament respectables. Però són altres coses, no l’Estatut derivat de la Constitució. Parlem clar, i quant més clars, més amics.
Totalment d'acord.
Però escoltim, el dia 18-J no voten els ciutadans de Catalunya (ui, això em sona d'alguna cosa)?
Per això, noi, per això. Cal explicar als catalanas/nes què es vota. No fos cas que hi hagi algú que pensi que vota una altra cosa.
Publica un comentari a l'entrada