Òrrius és la població més petita del Maresme, ben lluny en mida que les altres, ara té uns 640 habitants. Els socialistes mai hem tingut representació municipal, sempre dominada pràcticament en exclusiva per CiU. Hem fet varis intents de candidatures que no han reeixit.
Ja fa un temps que en Francesc Garrido que és veí del poble, va a començar a moure fils perquè a Òrrius hi hagués presència socialista. Una tarda de dissabte, recordo, vaig anar-hi a fer una xerrada sobre la situació econòmica davant de comptats assistents. Ara, ha maldat i aconseguit fer una llista i presentar-se com a candidat per encapçalar-la. Ha precisat ajut extern, en Remigi Herrero per exemple, va a la llista. El seu hort, on hi passa mitja vida, encara que és a Argentona, està a tocar.
Poble difícil per la política, com tants d’altres petits. Sols es presenten tres llistes, no com a molts de grans on n’hi ha una munió (a Mataró, 13). L’actual Alcalde pretén repetir altre cop de la mà de CiU. És el forner del poble, però ven més enllà, desprès d’Alcaldes terratinents i contractistes. Hi ha una llista de paracaigudistes del PP que no té presència visible. I la nostra, d’en Francesc.
Em va demanar que l’acompanyés a la presentació del seu programa el dissabte a la tarda. Acompanyat de parents, amics i coneguts i, suposo, d’algun que altre curiós, ja us podeu imaginar en aquestes circumstàncies la magnitud de l’acte. Però, l’important era la presentació pública del programa preparat per en Francesc i la gent que l’ha ajudat a fer-lo, d’exposar el què pensa pel seu poble i pel seu futur.
Vaig fer una molt curta introducció, es tractava d’acompanyar, res més. Òrrius ha de pertànyer també a la societat oberta, amb llibertat, amb debat normalitzat d’opinions, propostes, formes de fer les coses, com les que hi ha arreu. No ha de ser una excepció.
En Francesc representa això, ell ho sap i així ho planteja. No en termes de confrontació partidària sinó de col·laboració a la seva comunitat. Propostes que no són per demà sinó que dibuixen camins de futur segons les característiques i possibilitats de la seva petita localitat. Té confiança, creu en les oportunitats pels joves, atenció a les necessitats dels grans i que hi ha perspectives si es treballen d’acord amb els temps d’avui.
Sort i endavant, Francesc. Pot estar segur que els socialistes -que del treball municipal en sabem un niu- estarem al teu costat en el que precisis.
Algunes anècdotes vaig aprendre que no sabia: Que a Òrrius fan el Maig, la festa del pi de maig, l’ancestral -i pràcticament extingida a la nostra comarca- festa del jovent per celebrar la primavera. Que Movistar no té cobertura telefònica a la localitat (un poble de l’àrea de Barcelona), si vas amb un mòbil d’aquesta marca et fots. I que la Caixa Laietana (Bankia) ha tancat l’oficina intermitent que hi tenia de sempre i ni els ha deixar un caixer automàtic per treure diners.
Cabrils, 15 de maig.
2 comentaris:
Encomiable el teu treball, Manel !
(algú ho havia de dir !)
Gràcies, Josep. Però simplement faig el que crec és la meva feina (i estic segur que podria fer molt més) d’una banda, i d’altra, el recolzament als companys que lluiten per estendre i fer arribar les nostres idees. Res, el meu petit gra de sorra. Però, és el que puc fer, és el que em deixen fer, és el que he de fer.
Publica un comentari a l'entrada