Derrota. Mataró.

Els socialistes mataronins per primera vegada en unes eleccions municipals no hem estat els més votats. Hem quedat segons. No és pas que els primers, CiU, hagin fet un extraordinari resultat. Han tret vuit regidors, nosaltres també. En alguna elecció anterior, amb en Ramon Camp, n’havien tret onze (Gràcies per la correcció, Joan). Clar que nosaltres mai havíem baixat dels onze regidors i ara en tenim tres de menys.

No fa pas gaire vaig escriure sobre els canvis socials que s’havien produït en l’estructura demogràfica de les nostres poblacions. Els antics clixés ja no serveixen. Hi ha tot una nova generació, nascuda en la democràcia, escolaritzada en la autonomia, crescuda, a Mataró, en la Nova Ciutat, que no té els arrelaments ideològics ni els punts de comparança dels seus majors. És un signe dels temps. És paradoxal, ja que són els beneficiaris dels avenços aconseguits tots aquests darrers anys, però és així. No tenen, sembla, o no els hem donat, els punts de referència per valorar de forma positiva la seva situació. Al contrari, qualsevol mancança és qualificada negativament. Els hem fet, o deixat, creure que tot és possible, que tot és assolible. En la vertiginosa millora que han viscut en primera persona, ara, qualsevol estancament, o fins i tot, algun retrocés és mal digerit i es demanen comptes exigentment al que governa.

Després d’una dotzena d’anys excepcionalment bons, ara estem al mig d’una crisi considerable i, a Espanya, amb especial incidència en les taxes de desocupació. (Compte! No hem arribat a les taxes d’aturats dels anys 80 i hi ha molta més gent treballant). L’atur és el principal problema. Tan hi fa, és poc valorat, el nivell de protecció social, les retribucions indirectes, els serveis universals existents. Tot això ja es dóna per descomptat, ja està conquerit, assolit i interioritzat. No té gaire valor específic.

Per tant, el que cal és afrontar la percepció generalitzada i les situacions concretes d’aquest principal problema.

Davant aquest canvis la política municipal també ha de ser diferent. Suposo que els que estan en el món local ho saben i intenten adaptar-se i respondre a la nova situació. Suposo.

El problema que es deriva, a Mataró i a altres llocs, de l’expressió electoral d’aquesta nova societat manifestada diumenge passat és el de la governabilitat. Pot haver-hi un Alcalde en minoria. De fet no hi ha cap problema per escollir Alcalde. En segona votació és molt fàcil, ho és el de la llista més votada. Però pot ser més complicat que hi hagi un Govern fort i estable. Una comunitat pot tenir qui la representi, però per avançar ha de tenir un Govern.

Per cert, generalment passades les vacances d’estiu, els Ajuntaments han de decidir quin tipus impositiu tindrà  l'Impost de Béns Immobles per l’any vinent a la seva localitat. Aquest acord s’ha d’adoptar per majoria absoluta dels membres de la Corporació.

Madrid, 24 de maig.