Predisposició.

Certament, he estat allunyat de la vida orgànica de l’agrupació socialista de Mataró els darrers anys. Crec que en algun lloc he explicat quins eren els motius. Bàsicament tres:

1)      L’allunyament físic. Mitja setmana visc a Madrid i això m’ha impossibilitat poder estar present a les Assembles de l’Agrupació. Encara que també és cert que a algunes que podia haver-hi anat no he fet.

2)      El necessari distanciament personal. Desprès de més de vint-i-cinc anys de responsabilitats, primer orgàniques (primer secretari) i desprès institucionals (primer company, que deia en Remigi), vaig creure convenient difuminar la meva presència i que el meu espai fos ocupat sense reticències.

3)      Per manifest desig dels meus successors en les responsabilitats. Sí, una mica allò de matar al pare, però també, amb el temps ja transcorregut, la nul·la voluntat d’incorporar-me a res que tingués a veure amb la vida de la Ciutat.

Aquest motius els he assumit, ben voluntàriament els uns, i resignadament altres. M’hi he posat de costat i he centrat la meva activitat política en allò que se’m demanava, sí se’m demanava alguna cosa, i en altres àmbits geogràfics. Sempre m’he ofert –a tots els nivells de comandament- per allò que pogués fer, especialment dins de la meva actuació en el lloc que ara ocupo. Sóc també conscient que per la meva personalitat no sóc un personatge còmode. No crec pas que es pugui dir que en aquests darrers temps a Mataró hagi creat cap maldecap en la vida de l’agrupació i de les seves institucions mentre les hem governat. He arribat a esdevenir quasi bé invisible políticament per la ciutadania i la militància, malgrat el càrrec de Diputat en Corts que encara ocupo. Ei!, pel que fa referència a les coses locals.

Ara, arran dels resultats electorals darrers que comporten una sorprenent derrota  i ser consegüentment foragitats dels càrrecs de preeminència i comandament que hem posseït durant tants anys, he de pensar si cal que faci alguna cosa, si cal que torni a ser actiu amb els meus a la meva ciutat. No es tracta pas de pensar en tornar a tenir cap càrrec orgànic o institucional. Es tracta de pensar en què puc ser útil en la travessa que ens espera d’ara en endavant i en què puc ajudar al col·lectiu dels socialistes.

No té cap sentit pensar en un retorn polític pel que segurament ja no tinc les condicions adequades donat els canvis dels temps i les persones. Vaig començar en la política ja fa molts anys en altres circumstàncies. Ja vaig fer la meva feina a la ciutat, això crec i n’estic content. Estic ja a la categoria dels “senators”. Estic pràcticament a les acaballes de la meva vida laboral, ja que vaig néixer l’any 48, malgrat que espero aprofitar personalment tot el que pugui els anys que em quedin. No crec pas que ningú pensi en mi en termes de recorregut, segurament ja l’he fet tot, ni de futur, ja que aquest ha de ser, és, de les generacions més joves. Tampoc crec que se’m pugui demanar massa més. Crec que aquests pensaments són de sentit comú, encara que en política mai se sap, tot és possible.

No obstant això, vull deixar clar la meva predisposició a ajudar en el que calgui en l’esdevenidor del moviment socialista, si em criden, si em deixen, si algú ho creu convenient. Si puc ajudar a interpretar el que passa, a explicar com ho veig des de la meva experiència, a trobar sortides als atzucacs on estem, a posar les espatlles –o la cara- per que els continuadors més joves s’hi pugin al damunt. Vaja, a ser útil en les idees que per la memòria dels meus, de la meva classe, he treballat tota la vida i en les que em mantinc fermament convençut. Aquí estic si ho creieu convenient. No en faré pas cap batalla especial si aquest oferiment no és acceptat o tingut en compte, ho lamentaré, fins i tot segurament ho entendré i, llavors, si passa això, me’n aniré a fer senzillament la meva vida.

Mataró, 30 de maig.