El primer dia de campanya vaig anar a Malgrat. La Conxita, l’alcaldessa, i els companys/es de la localitat volien que participés en l’acte de la presentació de la candidata i de la candidatura.
Varem arribar (amb el meu equip habitual) abans d’hora. Com d’altres vegades, l’hora que m’havia apuntat a l’agenda quan es va concretar l’acte no coincidia amb el real. Sort que la meva era abans. Ens varem anar a passejar per fer temps. De cop, descobrirem l’ascensor i el parc del Castell. No en sabia res. Mira que hi he anat de vegades a Malgrat! Però com que sempre hi vaig a feina concreta no m’havia vagat mai per passejar-m’hi.
El parc, dalt del turó on hi havia el Castell que devia dominar la localitat i els terrenys de la desembocadura de la Tordera, ara al mig de la trama urbana consolidada, és sensacional. Recomano d’anar-hi. Té unes vistes excepcionals als entorns i al mar, el delta del riu agrícola i industrial, Blanes a tocar, les Gavarres al fons. L’ascensor és per afavorir arribar-hi a dalt i per la mobilitat dels veïns dels carrers que s’enfilen al Castell.
L’acte de la presentació de la Conxita Campoy com a candidata, encara que poca presentació cal fer d’ella després de 20 anys d’Alcaldessa, al Centre Cultural al centre de la vila. El recinte, petit però confortable pel comés, ben ple. Comença amb uns grans, els avis, explicant a una jove, els néts, la transformació del poble. Les mancances que hi havia i les realitats positives que ara hi ha. Continuo jo amb una intervenció en suport de la Conxita.
He començat el dia, com cada divendres a les vuit del matí, a Ràdio Ona Malgrat i anava a tancar el dia al Centre Cultural de Malgrat. Vaig poder conèixer personalment a la Laura, la locutora presentadora que m’entrevista de qui sols coneixia la veu.
La Conxita, explico, és una garantia. Ja ho he dit, fa vint anys que és alcaldessa. Decidida, enèrgica, treballadora, prudent amb l’economia municipal. Una altra que no està pas endogallada econòmicament com molts que ara es queixen perquè no han sabut administrar. Ella si que n’ha sabut. Els seus convilatans/es la coneixen suficientment per renovar-li de sobre la seva confiança.
Una projecció sobre ella, la seva vida, el seu treball, el seu nou equip. La seva paraula: Ho fa de gust. Aprofita per passar comptes, breument, del moment durs que ha tingut en aquest mandat que ara s’acaba, però..., girem full i cap endavant amb empenta. Sort, Conxita!, et mereixes el reconeixement dels electors/es.
Cabrils, 15 de maig.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada