No pot ser que algú –qui sigui: orgànic, mediàtic, institucional,…- pensi que pot ser el que no pot ser. És irresponsable proposar actuacions sense aturar-se un moment a pensar en les seves conseqüències. De ben segur, o potser, vés a saber, a aquest algú ja li va bé que es pensi que pot ser perquè el que se’n derivarà l’afavoreix.
Els adversaris – quin siguin: orgànics, mediàtics, institucionals,…- tenen els seus interessos, legítims, tant com els nostres, no pas més. Cal dir-ho. Però el seu discurs no ha de ser el nostre, perquè no ho és. Per això som diferents. Cal enfrontar-s’hi. No podem seguir-lo. Hem de pensar en les conseqüències de les nostres decisions tot avaluant-les i assumint-ne els costos que hem d’intentar minimitzar.
Madrid, 4 de maig.
2 comentaris:
Manuel. Este es un texto en clave, supongo que para consumo interno. Porque si una cosa tiene usted es que habla siempre claro y se le entiende todo. Bueno, a ver si conseguimos saber a qué se refiere usted.
Ciertamente, es un texto críptico. Sustituye, o está en lugar de, otro que es impublicable por el momento. Lo lamento, más adelante iremos sin bridas. Creo.
Publica un comentari a l'entrada