La Montse Colldeforns ha fet un molt bon article sobre la posició dels 25 a la votació recent al Congrés dels Diputats de la moció de CiU sobre les demandes de finançament de la Generalitat.
Ha sortit en una digna, però em temo que poc coneguda, publicació digital, a més d’una línia editorial propera.
No sé –no crec- que cap mitjà gran, dels reconeguts (?), se’n hagi fet ressò.
Vaig creure convenient distribuir-lo entre companys, amics i coneguts de la meva llibreta d’adreces, tot animant als meus companys diputats/es, els 25, a fer el mateix. Alguns també ja estaven a la tasca. Al menys així podríem aconseguir més difusió al marge dels circuits tradicionals.
Ja he rebut unes quantes respostes a la meva iniciativa. La majoria per agrair-me-la; d’altres reconeixent i elogiant l’escrit; una em va retreure que li enviés, ja que no hi estava d’acord (no pateixis, amic, ja no t’enviaré res més d’aquesta mena); i un altre, amb més extensió, em va dir: “Malauradament, en política, no només cal tenir raó, sinó, també saber-la explicar, tenir capacitat de convèncer. ... La batalla per la comunicació pedagògica l'hem (l'heu) perduda fa temps: llàstima.” D’acord, amic.
Ja comprenc, o no, que el que escrivim, opinem o pensem alguns dels "famosos" 25 no sigui recollit (el menysteniment comença a prop). En el meu cas, per exemple, sols quan escric algun estirabot que aixeca morbositat els periodistes que ens segueixen –que ho fan- es dignen a recollir-ho.
La Dolors Puig tenia un altre article semblant sobre el tema que ens ocupa. A proposta seva, ens varem afegir molts dels 25 a signar-lo amb ella, però cap mitjà dels que abans feia referència va voler recollir-lo. Va acabar al Diari de Terrassa, publicació digne també, però també de circulació limitada. (¿Qui la coneix, a la Dolors, més enllà del seu cercle territorial? I encara.)
Comprenc que el que vaig escriure, abans d’ahir, aquí, precedit d’un “trailer” críptic, tampoc fos motiu d’atenció. Altres companys tampoc han tingut gaire fortuna, tot lo més a la premsa de "comarques" (a Madrid en dirien de “províncias”), en Francesc a Tarragona, en Juli a Girona, els de Lleida.
Però la Montse Colldeforns és una altra cosa. Sobta veure amb alguna assiduïtat la presencia pública d’alguns diputats/es que no sé quin especial interès mediàtic han aconseguit assolir, mentre que una persona de la seva talla és ignorada. La Montse és especialista en el tema. A més, és la portaveu del GPS (és a dir, dels socialistes de tot Espanya, catalans inclosos) d’Hisenda al Congrés dels Diputats. Aquí es pot llegir la seva intervenció a la tribuna defensant la nostra esmena sobre el tema. Vaja, que no podíem trobar una veu més autoritzada per parlar-ne. Però, noi, així anem.
Alguna cosa no va, als mitjans i -més que enlloc- a casa nostra perquè això passi. Dels mitjans no se’n pot parlar. De casa meva tampoc ho he de fer, tampoc puc fer-ho.
Els 25 sols servim –sembla- pel pim, pam, pum.
Pont aeri, tornant a casa, 12 de maig.
2 comentaris:
Manel,
he llegit l article d aquesta senyora i considero que l article es simplemente pessim. Aquesta senyora nomes fa un escrit polític, típic article que us dona tan mala fama als politics ja que només enreda la perdiu enlloc de clarificar els fets de forma objectiva.
El que m agradia que algu em clarifiques:
1) El fons de competitivitat s hauria de cobrar el 2011 per llei si o no ? resposta simple i clara.
2) Si el fons s ha de cobrar per llei perque coi s ha de negociar ? no es un dret ? o es com l estatut que se´l passen pel cul com paper de WC?
3) estaria be que els socialistes expliquessin que van fer l ultim any en el govern de la generalitat. Com pot ser que la generalitat ara el 2011 ha de tallar el pressupost un 10% i encara no arribem als objectius establerts? no es podia haver planificat el 2010 ? no sou en part responsables d aquest gran desgavell ??
4) Si entenem que s ha de fer una gran retallada perque hi ha un deficit insostenible, quines alternatives proposen els socialistes ? si som sincers i considrem que hi hagi qui hi hagi a la generalitat es retallara un 10% , on son les vostres propostes ? jo no les he vist per enlloc.
Crec que us falta una mica de maduressa democratica com els laboristes al regne unit que han acabat reconeguent que les coses no es van fer be. Jo crec sincerament que ho heu fet molt malament. Especialment a catalunya en la vostra falta de flexibilitat i visió en veure el que estava venint reaccionant de forma hagil i dinàmica. Encara no he sentit aquesta disculpa dels socialistes catalans...això si.... avui al carrer a fer política de la facil i demagogica contra un govern que esta intentant fer el mateix que esta fent un altre govern socialista pero a madrid..retallar, retallar i retallar...
Jordi:
Estaria bé que actualitzéssiu el vostre blog i no el féssiu servir únicament per entrar en els blogs dels altres.
Dit això, les dues primeres preguntes ja estan contestades en el comentari que va fer anteriorment, i crec que de forma ben clara. No hi ha cap obligació legal de pagar ara i cal negociar per trobar una sortida.
Perquè s’ha de retallar més ara? Per la situació general. El Govern anterior ja va començar a constrènyer el pressupost, no es va pas estar quiet en aquest aspecte. L’únic desgavell és parlar de retallades sense parlar del pressupost. Cal explicar-ho tot, no a trossos.
Alternatives? Primer, dins d’un pressupost, que es vegi el conjunt. Segon, tenir presents els ingressos. No es poden reduir (eliminació del impost de successions p.e.) o proposar reduccions impositives com contínuament veig, setmana sí, setmana també, al Congrés.
Respecte a la falta de reacció, crec que va ser precisament el President Montilla el primer que va alertar de la situació abans que ningú (ni els de Madrid) i el seu Govern el primer que va prendre mesures. A les hemeroteques em remeto.
Per cert, com es pot veure aquesta entrada no anava del Fons de Competitivitat, sinó de comunicació pedagògica, que és el gran problema que tenim, amb la desorientació que crea a la ciutadania. Així ho crec.
Publica un comentari a l'entrada