08 de maig, 2011

Bildu. La seva responsabilitat.

No, l’entrada anterior no tenia res a veure amb la legalització o no de Bildu. Però, parlem una mica d’aquest tema.

En general, front a la dissidència, les actituds de la dreta i l’esquerra són diferents. La dreta, que per definició vol conservar, rebutja els canvis per que afecten la seva estabilitat i s’enfronta al intents, o a les accions, de qualsevol dissidència. L’esquerra, perquè en ella mateixa ja és voluntat de canvi, de dissidència, la comprèn molt més i pretén dialogar-hi.

Quan les manifestacions de dissidència són violentes, la dreta opta per intentar esclafar-les, mentre que l’esquerra intenta reconduir-la. Difícils les dues sortides, la violència contestada amb més violència, potser legítima i fins i tot legal; la reconducció, el diàleg, la paraula, contra la força bruta.

A tothom li agradaria, al menys formalment ho sembla, que s’acabés el mal son del terrorisme sorgit d’alguns al País Basc. Tots els Governs democràtics a Espanya ho han intentat. El darrer procés de pau, el del 2005, va ser estroncat per la intransigència del etarres. Tot procés de negociació ha de comportar unes cessions per ambdues parts, reconeguem-ho, però alhora també té per les parts uns límits que si es mantenen estrictes, sense variacions ens els pressupòsits inicials, el fan impossible.

De resultes d’aquest anterior procés, han quedat molt afermats, per si hi havia dubtes, els principis de la democràcia espanyola representada per les seves formacions politiques. No hi ha lloc per la violència. De cap manera. Per tant, a ETA sols li cal dissoldre’s. No pot tenir cap recolzament de tipus polític, sols és una banda de criminals, no ha d’existir.

Ara, els que defensen, legítimament en una democràcia, les vies pacífiques i dialogades per fer avançar les seves pretensions, tenen novament una oportunitat per expressar-se i arribar a les institucions, així ho ha sentenciat el T.C.

Però, amb aquest fet carreguen una gran responsabilitat ja que s’ha atorgat carta de naturalesa al que diuen pretendre de la forma en que manifesten que ho faran. Si això no es concretés clarament, és a dir, la seva separació de qualsevol imposició per la via d’extorsió, amenaça o crim, no sols no haurien esvaït totes les suspicàcies lògiques existents avui i perdrien tota credibilitat, sinó que deslegitimarien alhora les posicions dels que han apostat pel seu reconeixement. Tenen una gran responsabilitat en la construcció del nostre futur col·lectiu. Poden mantenir-lo obert, o poden tancar-lo.

Mataró, 8 de maig.

1 comentari:

Fernando ha dit...

Pues, nada, felicidades. Ya lo habéis conseguido. Enhorabuena.